Hem arribat al final! Qui deia que no? Ja tenim completa la col·lecció de temes de literatura universal, con ilustraciones a todo color. Ací teniu, doncs, el tema 6.2. La novel·la nord-americana: la “Generació perduda”.
Fa ja temps que vaig llegir algunes de les novel·les de Scott Fitzgerald, de Dos Passos i de Hemingway. No estic segur que hi torne. Sí que m’agradaria rellegir Per qui toquen les campanes de Hemingway, una de les millors novel·les que s’han escrit sobre la Guerra Civil. N’hi ha traducció catalana de Jordi Arbonès, publicada per Proa. D’aquesta novel·la m’ha quedat en el record, sobretot, una referència que hi fa Hemingway a València. L’he fullejada, i m’ha sorprès la fixació que mostra pels toreros, cosa que no recordava. Ai, els guiris! Ai, Hemingway! Al cap de poc hi he trobat el fragment en què un personatge fa un elogi entusiasta de València i diu que “no toleraré que ningú parli malament de València”. Crec que val la pena reproduir-lo. Tot siga com a modesta contribució des d’aquest bloc al reforçament del patriotisme municipal.
