divendres, 12 d’agost de 2011

Passejant per Charing Cross

Sempre que vaig a Londres, el primer que faig, després de deixar la maleta a l’hotel, és anar a passejar per Charing Cross. És la meua manera d’ambientar-me i de situar-me en la ciutat. Charing Cross, ja ho sabeu, és un dels carrers més cèntrics de Londres. Baixant per aquest carrer en direcció a Trafalgar Square, a la banda dreta teniu el Soho. A l’esquerra, una mica més enllà, Covent Garden. Esteu, per tant, estratègicament situats per fer el guiri o el que siga. De més a més, Charing Cross i els carrers del voltant és una de les àrees amb més concentració de llibreries de tota Europa. Els qui em coneixeu, ja sabeu que hi ha temptacions que no sé resistir. I aquesta vegada no va ser l’excepció. 

El que passa és que ara ja no és com abans. Queda ja una mica lluny aquella vegada en què vaig omplir la maleta amb els llibres que havia comprat. Ara no recorde què vaig fer amb la roba. Ara procure controlar l’impuls compulsiu de comprar llibres. Supose que, si puc reprimir-lo, és perquè durant una bona temporada no el vaig reprimir gens. Vull dir que els llibres que més m’interessaven o interessen ja els tinc. També utilitze una tàctica per no comprar massa llibres quan vaig de viatge, perquè reconec que el pes i l’embalum són una nosa per a la tornada: m’anote els llibres que m’interessen en la llibreteta que sempre porte damunt. Més endavant, ja els compraré si vull des de casa, per Internet. Finalment, s’ha d’esmentar un fet que és important: en aquest viatge no tenia tot el temps per a mi. Sóc pare de família! No he pogut dedicar, per tant, cap jornada intensiva a anar de llibreries. 

Ja som a Charing Cross. Vaig començar entrant a Foyles, que ocupa un edifici de quatre plantes. És una de les llibreries més grans del món. A Oxford hi ha Blackwell’s, que crec que encara és més gran. Si aneu a Oxford, no deixeu de visitar-la. Val la pena veure’n, encara que només siga això, la immensa Norrington Room, dedicada a l’academic book. A Foyles m’hi vaig estar poquet. Vaig mirar-me’n amb una mica d’atenció la secció de literary criticism i me’n vaig anotar uns pocs títols: Shakespeare’s language de Frank Kermode, un dels meus crítics preferits, The Seven Basic Plots de Booker i On the Origen of Stories de Boyd. Aquests dos últims autors no els conec de res, però la temàtica a què apunten els títols em va cridar l’atenció. També vaig escondrinyar una mica per l’última planta, que està dedicada tota a partitures. 

De seguida me’n vaig anar a les llibreries de vell, les second-hand bookshops. N’hi ha moltes, plenes de racons, amb escaletes estretes que baixen a soterranis atapeïts de llibres. Sense eixir de Charing Cross, em vaig ficar en Henry Porter Books, quasi enfront de Foyles i m’hi vaig estar una estoneta remenant. Tenien edicions molt boniques de clàssics de la literatura anglesa. Em va agradar molt un volum menut amb els poemes de Keats. Tenia una tipografia nítida i clara sobre un paper molt bo que no s’havia esgrogueït gens. I una dedicatòria: “To Dorothy, with my dearest love. Peter. 1940.” Mentre els nazis bombardejaven Londres, Peter regalava a Dorothy els poemes de Keats. Hi vaig trobar també una edició en volums solts, menuts, de les obres de Shakespeare, ideals per a dur a la butxaca, amb una impressió que combinava el color negre del text amb el roig de les acotacions, com si fos un missal. Però no hi havia cap exemplar dels títols fonamentals. Quina ràbia. I una obra en dos volums molt grossos, enquadernats en negre, Shakespeare’s Age, de la qual ja tenia referències. Segur que mereix una lectura reposada i aprofundida, com la que no puc fer ara. 

Em va fer gràcia també una edició de les poesies de Matthew Arnorld, però és que ja les tinc, igual que també tinc les de Keats, en anglès i en les versions al català de Marià Manent, i diverses edicions amb els assaigs de Lamb. Fullejava els llibres i els tornava al prestatge. I els tornava a agafar. I moltes Bíblies, de tots els formats, per les quals reconec que tinc una debilitat. Em vaig quedar una bona estona fullejant una edició molt bonica del Liber amoris de William Hazzlit. Una mica cara, també. Un apunt a banda: al costat d’aquesta llibreria hi ha una cafeteria petita on es pot prendre un cafè espresso excel·lent. Deu ser un dels pocs llocs de Londres on us podeu permetre aquest plaer. 

Un altre dia vaig fer una escapada a Dillons, la llibreria universitària. És a Bloomsbury, a prop del British, concretament a Torrington Place, adjacent a Gower Street. Ocupa un edifici de tres plantes amb una façana molt bonica. En realitat la llibreria ja no es diu Dillons, perquè va ser comprada fa uns anys per la cadena Waterstone’s, cosa que no em fa gens de gràcia. Jo continue dient-li Dillons. Encara que ha canviat de nom, la llibreria continua exactament igual, Deo gratias. Tenen tota una planta dedicada al llibre vell, on vaig comprar, ja fa temps, una edició en dos volums de The Life of Samuel Johnson, de l’Oxford University Press, que m’estime molt. 

Ja ho sé, ja ho sé. A Londres no tot són llibreries. En la pròxima entrada us parlaré d’alguns llocs de Londres que m’agraden especialment, i que se n’ixen una mica dels itineraris turístics habituals, si és que això encara és possible en l’actualitat.

2 comentaris:

  1. Hi ha un llibre, escrit per Helene Hanff i publicat a Anagrama, que té un títol significatiu: "84, Charing Cross Road". És una petita joia (com diu la publicitat) que segur agradarà a tots els que estimem els llibres, sobretot si són de paper...

    Tens el meu vot assegurat.
    A reveure.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies pel teu comentari, Joaquim. I pel teu vot! He llegit el llibre d'Helene Hanff i coincidesc del tot amb la valoració que en fas. A més d'una joia, és una mina per la gran quantitat de referències que dóna sobre el món dels llibres. Hi torne sovint per rellegir tot el que me’n vaig subratllar.

    ResponElimina