dissabte, 27 de febrer de 2016

Dimarts que ve comentarem «L’educació sentimental»


Després de les sessions que hem dedicat a Tolstoi, Txékhov i Gógol en el curs de literatura universal, hem fet marxa enrere per comentar, a partir d’un recull de textos, el període que va de la Il·lustració al romanticisme. Montesquieu, Voltaire, Goethe, Herder, Blake, Wordsworth i Keats han estat alguns dels autors que hem llegit en aquestes classes. Dimarts passat vam tractar el sorgiment i les característiques fonamentals de la novel·la moderna, com a forma clarament diferenciada de la ficció del passat, i vam comentar amb detall Bola de greix, de Maupassant. Dimarts que ve, u de març, atacarem sense més preàmbuls L’educació sentimental, de Flaubert, el llibre de lectura més extens que hem triat per a aquest curs. 

Tinc curiositat per saber a quina secta flaubertiana pertanyen els assistents. Es diu que els lectors de Flaubert es classifiquen en dos bàndols, totalment irreconciliables: els qui prefereixen Madame Bovary i els qui s’estimen més L’educació sentimental. Jo, abans, era de L’educació sentimental. Ara, que l’he tornada a llegir, ja no ho tinc tant clar. Potser perquè la vaig llegir per primera vegada, ja fa anys, a Navaixes, a l’estiu, davall d’un arbre, amb tot el temps per a mi. Ara, en canvi, l’he hagut de llegir amb interrupcions. No ha pogut ser d’una altra manera. A més, durant la lectura nno podia evitar de pensar en l’enfocament que donaria al comentari de la novel·la, cosa que hi introduïa un element una mica pertorbador. Tant se val. Espere que ens ho passarem bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada