dimecres, 20 de juliol de 2016

Antologia portàtil de la poesia universal (3): Josep Carner






ENYOR 

Quan es perden els ulls en el brancatge
d’un arbre espès, tot verd, on gairebé
no entra l’or pacífic del capvespre
oh, quin enyor ens ve!

  Hi ha dies que les ànimes s’escapen
al floc de núvol, en el cel perdut;
hi ha dies que el camí de cada dia
ens sembla inconegut.
  
  El nostre enyor ens ve de quan no érem.
Quina incertesa al caminal on som!
Oh bla sojorn, oh quietud bressada
que la vida interromp.

Josep Carner (1884-1970)

(Josep Carner, Poesia. Quaderns Crema)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada