La literatura digital, una literatura més enllà de la literatura?

La irrupció d’Internet i del llibre electrònic està produint una transformació profunda en la producció i el consum de la literatura. Es tracta d’un fenomen que no deixa d’evolucionar, acceleradament, i que poques vegades és analitzat amb precisió i objectivitat. Si més no, en el sector de la gent de lletres, on predomina l’amagar el cap sota l’ala o l’emissió d’admonicions apocalíptiques sobre els efectes devastadors que Internet està tenint en els hàbits lectors, per no dir res de les desgràcies que comporta la competència entre el venerable còdex en paper i l’ebook. En una pròxima entrada comentaré aquesta última qüestió. Ara voldria referir-me a un llibre insòlit en els estudis literaris, Poesia digital, d’Oreto Doménech i Masià, que planteja els efectes que la digitalització pot tenir en la producció de la literatura i en el mateix concepte de literatura. 

Oreto Doménech ha centrat la seua investigació sobre la literatura digital en la poesia. El primer capítol del seu llibre, Què és la poesia digital?, està dedicat a traçar un panorama general del que significa i implica aquest nou tipus de literatura. En els capítols segon i tercer, que ocupen la major part del lllibre, analitza, respectivament, l’obra poètica digital de dues autores nord-americanes, Deena Larsen i Stephanie Strickland. Es tracta d’una anàlisi molt detallada que ha degut representar a l’autora un gran esforç. És molt difícil utilitzar les paraules per descriure el que va més enllà de les paraules, encara que l’autora ha il·lustrat sovint la seua exposició amb imatges i gràfics. El quart i últim capítol, Què passa quan llegim poesia digital?, presenta una sèrie de conclusions sobre la literatura digital, un fenomen encara poc conegut i molt restringit a les escasses comunitats acadèmiques en què s’estudia. 

De la mateixa manera que Walter Benjamin va assenyalar algunes de les transformacions que la difusió de la fotografia va provocar tant en les arts plàstiques com en la literatura, Oreto Doménech examina en Poesia digital la influència que la digitilització està tenint en el mateix procés de creació literària. D’entrada, l’autora distingeix aquelles obres literàries en les quals el fenomen digital no produeix un canvi significatiu en el text literari d'aquelles altres que es troben completament trasbalsades pel mitjà digital. En les primeres, ni el text ni la manera de llegir-lo s'hi veuen alterats en profunditat. 

De fet, entre un llibre electrònic i un llibre en paper no hi ha una diferència essencial. És cert que el format electrònic ofereix possibilitats com la cerca automàtica de qualsevol mot o fragment, l’accés al significat de qualsevol paraula posant-hi el dit a sobre o l’enriquiment del text amb enllaços que faciliten l’accés immediat a altres textos, a àudios o vídeos. Però tots aquests elements no modifiquen el text del llibre, que resta idèntic en un format o altre. Alguns d’ells, a més, són perfectament possibles en el llibre en paper, encara que no d’una manera tan ràpida i tan còmoda. Pel que fa a la cerca, els llibres en paper de caràcter assagístic solen portar un índex onomàstic o temàtic, que ajuda a cercar-ne fragments concrets. Si el lector d’un llibre en paper vol comprovar el significat d’una paraula, en comptes de posar-hi el dit inútilment a sobre pot recórrer al procediment arcaic d’obrir un diccionari ben gros. O, més probablement, consultar-lo en la tauleta tàctil que té al costat. Res no li impedeix de connectar-se a Internet per cercar informació suplementària i, ja posats, xafardejar una mica en Facebook. La digitalitat, per tant, no transforma tant les obres literàries com altres fenòmens que les acompanyen, relacionats, per exemple, amb la seua difusió o amb el públic lector. Oreto Doménech anomena aquestes manifestacions literàries en format electrònic literatura digitalitzada. 

Ben diferent és la literatura digital, que identifica amb «la creació literària feta amb mitjans electrònics i/o nascuda en l'entorn digital que aprofita les eines pròpies d'aquest entorn (codi, xarxa, temps, espai, imatge, so, moviment, enllaços…) per existir. És a dir, les eines digitals i electròniques són usades pels escriptors per aconseguir unes finalitats estètiques determinades en la creació literària i en cap cas es poden traslladar aquestes a un suport en paper». En la literatura digital, el creador ha jugat des de l’inici, des del mateix moment de la concepció de l’obra, amb la possibilitat d'incorporar-hi moviment, imatge i so. Òbviament, una obra literària creada d’aquesta manera no es pot convertir en un text escrit, reproduïble en paper o en pdf. Podem parlar, encara, de literatura en aquest cas? Oreto Doménech observa que «en el context de la literatura digital ens movem en un terreny marginal, fronterer, que flueix entre la imatge, la paraula, el so i el moviment» i que hi ha una estreta connexió d'algunes formes de la literatura digital amb l'art i l'audiovisual. Fins i tot es podria dir que moltes de les obres actuals de la literatura digital estarien més a prop dels videojocs que de la literatura hipertextual. 

Poesia digital és un llibre que té el seu origen en les activitats del grup de recerca Hermeneia, coordinat i dirigit per Laura Borràs, i integrat per 23 investigadors, procedents de diferents universitats catalanes, espanyoles, europees i americanes, entre els quals hi ha Oreto Doménech. El seu llibre, per les qüestions i els interrogants que planteja, és una introducció excel·lent a la relació entre els estudis literaris i les tecnologies digitals.

Els lectors interessats podeu llegir en el web d’Hermeneia una àmplia mostra de literatura digital. N’he mirat alguns exemples, massa pocs per extreure’n conclusions clares. De moment, suspenc el meu judici sobre el valor d’aquestes propostes.