diumenge, 11 de setembre de 2016

Una conferència a Barcelona i el primer dia de classe a l’institut



Dimecres passat vaig fer a Barcelona la conferència d’inauguració de la cinquena edició del diploma de postgrau de l’Escola de Llibreria. L’acte va tenir lloc al Casal del Metge, un edifici noucentista notable, ben a prop del pla de la Seu, on hi havia les parades de la Setmana del Llibre en Català. La sala era sòbria i bella, i tenia un amfiteatre. Hi van assistir unes setanta persones. Després d’uns breus parlaments institucionals de benvinguda, Lluís Agustí, director i professor de l’Escola Llibreria, em va presentar i em va cedir la paraula. 

Durant el meu parlament, que va durar uns tres quarts d’hora, em vaig trobar molt a gust, però com sempre em passa en aquests casos, quan vaig acabar vaig tenir una sensació d’alleujament, d’haver-me llevat un pes de damunt. Espere que els haja agradat. No sempre és fàcil encertar-la. Bàsicament, vaig exposar algunes reflexions entorn de la lectura i de l’experiència de la literatura. Aquest últim punt el vaig il·lustrar amb el comentari d’alguns fragments de la literatura universal: de l’Infern de Dante, del Quixot i de La tempestat de Shakespeare. Alguns dels assistents, estudiants del postgrau de llibreria, em van demanar si els podia enviar per correu el text de la conferència. L’acte va acabar amb el lliurament dels diplomes els títols provisionals del postgrau als estudiants de la promoció anterior que hi havien pogut assistir. En aquesta entrada del blog de l’Escola de Llibreria, en podeu llegir una crònica: Inauguració de la cinquena edició del postgrau de Llibreria.

Al migdia, quan vaig arribar a l’estació de Sants, m’hi estaven esperant Lluís Agustí i Amadeu Pons, també professor de l’Escola de Llibreria. Em van portar a dinar a un restaurant popular del barri de Sants, molt agradable. Vam parlar i intercanviar impressions sobre el món del llibre en català, sobre lectures, sobre el moment actual de les llibreries, tan incert… 

Acabat l’acte, encara vaig estar una estona parlant amb Lluís Agustí i me’n vaig anar amb la meua germana i la meua neboda, que viuen a Barcelona i havien acudit a veure’m. Mentre fèiem camí, vaig fer una ullada al mòbil i vaig veure, satisfet, que la conferència havia tingut un cert ressò al Twitter. Passejant, vam passar per Santa Maria del Mar i pel Fossar de les Moreres i vam anar a un baret a fer-nos una Estrella cada un. I a xerrar, és clar. Després, vam sopar en un local que és a prop, al costat d’El xampanyet. Hi vam sopar molt bé, de picadeta. D’allí, ens en vam anar a fer-nos el cafè a un pub que hi ha enmig dels edificis gòtics on és la Biblioteca de Catalunya. I a casa. A l’endemà, vaig tornar a València amb el Talgo. Durant el viatge, vaig llegir una mica El nord, el volum cinquè de l’obra completa de Pla. I també vaig fer alguna becaina.

Tot perfecte, i molt bonic. Però ja sabeu que la vida està feta de contrastos. Divendres començaven les classes, que em van deixar desfet, desfibrat, sense ganes de res. No per les classes en si: l’únic que hi vaig fer va ser presentar el curs. Els alumnes es van mostrar en tot moment molt correctes i atents. Però feia molta calor. I molta humitat. La meua preocupació principal, al final, era moure’m el mínim possible, economitzar qualsevol esforç per no suar massa. Debades. Tenia la sensació que l’institut era una mena d’immens bany maria. I em deprimia pensant que els pròxims dies, si no canvia el temps, encara seran pitjors. 

En una de les aules hi havia, afortunadament, tres ventiladors enganxats al sostre. M’hi vaig posar a sota d’un, encara que això m’obligava a restar just al mig de l’aula, cosa que no és el millor per als alumnes. Però en l’última classe, a la una, no teníem ni un trist ventilador. Parlava i suava. En arribar a casa vaig dinar d’esma, sense gana. Només tenia set. De vesprada, me’n vaig anar a Navaixes. Allí, l’aire fresc i sec, tan agradable, em va tornar a posar a to.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada