No és morir el que ens fa mal:
ens fa més mal la vida.
Però morir-se és cosa diferent,
com darrera la porta recollida:
és el costum del Sud, quan va l’ocell,
abans que arribi el gebre,
a unes terres millors. Nosaltres som
com els ocells que es queden,
els tremolosos al portal del mas,
que una engruna demanen,
donada avarament, fins que la neu,
pietosa, ens empeny, ens mou les ales.
Emily Dickinson (1830-1886)
(Marià Manent, Poemes d’Emily Dickinson. Edicions 62.)
(Marià Manent, Poemes d’Emily Dickinson. Edicions 62.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada