divendres, 1 de novembre de 2013

Planiana (27)


És incomptable el nombre de persones que es pensen que no han de morir mai, que estan absolutament segures —en virtut de la seguretat inconscient, que és la més forta— de restar sempre en aquesta terra. Gairebé tothom, potser tothom. L’home no està construït per pensar en la mort. No solament no pensa que no ha de morir, sinó que —si per atzar hi pensa— ho troba inconcebible.

Cada dia passa per davant dels nostres ulls un o altre enterrament. Ho trobem natural. És a dir: trobem natural que els altres es morin; absurd que personalment la mort ens colpeixi. En virtut d’aquest curiós fenomen defensiu, la capacitat racional de l’home es troba permanentment minimitzada per aquesta amnèsia. Viure implica una capacitat racional limitada, incompleta. Així, la raó humana, abstreta de la presència de la mort, esdevé el que és exactament: un pur joc pedantesc. En tot allò, en canvi, que és inaccessible a la projecció de la mort —en el sistema de les constatacions de la matemàtica, per exemple—, la raó hi fa un gran paper i les construccions semblen marmòries i definitives.

Josep Pla, El quadern gris (OC, 1)

2 comentaris:

  1. Enric això es pareix a La mort d'Ivan Ilich, no?, encara que el sil·logisme de "tots el homens són mortals" de la novel·la pareix conectar la via de la raó amb el coneixement de la mort. Aleshores és comparable amb el que diu Pla?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una observació molt encertada! En efecte, aquest fragment de Pla sembla una glossa o una paràfrasi de "La mort d'Ivan Ílitx" de Tolstoi. Pla, però, hi afegeix una observació sobre la capacitat racional de l'home, que troba minimitzada per aquesta amnèsia davant la mort.No sé si Pla es va referir alguna vegada a aquesta narració de Tolstoi. Crec que no.

      Elimina