Corregint les proves d’impremta d’«Un son profund»

El procés d’edició d’Un son profund continua el seu curs i està previst que el llibre es publique a finals de novembre. Divendres passat me’n van arribar les proves d’impremta. M’agrada molt com ha quedat. La tipografia és clara i bonica, i les entrades del dietari apareixen ben distribuïdes. La correctora ha fet també un bon treball, molt meticulós. Una vegada sobre les proves, s’ha fixat molt en la partició de les paraules a final de línia, evitant-hi les síl·labes solitàries i despenjades, la partició dels hiats o les cacofonies visuals, que entrabanquen la lectura i enlletgeixen la presentació del text. No totes les editorials tenen en compte aquestes qüestions.

Al final de la jugada, ha resultat un totxo considerable, de més de 360 pàgines. Serà un llibre de pes!

He dedicat tot el cap de setmana a la lectura, lenta i atenta, de les proves, bolígraf roig en la mà. Encara he corregit algunes coses, però poques. Quantes vegades hauré llegit i corregit Un son profund? Una vegada publicat, com que ja no podré introduir-hi canvis i correccions, em sentiré ben alleujat. A partir d’aleshores el llibre haurà de fer sol el seu camí.

A més de corregir i maquetar el text, durant el procés d’edició s’ha triat una imatge per a la portada i s’han redactat uns textos per a la contraportada i les solapes. És un afer delicat i més complicat del que sembla a primera vista, perquè molts lectors se senten atrets a llegir o no un llibre a partir d’aquests elements. Naturalment, la possibilitat de l’equívoc o del malentès es fa inevitable. Potser m’hauria estimat més una portada llisa. Reconec, però, que una imatge és un recurs important per cridar l’atenció enmig de l’actual mar de llibres. Tant de bo que, una vegada a les llibreries, alguns possibles lectors d’Un son profund l’agafen per fullejar-lo una mica. 

L’ajuda i la implicació d’Isabel Monsó han estat inestimables.