dilluns, 13 de juliol de 2015

Algunes consideracions sobre la literatura universal de primer de batxillerat

Finalment, com ja sabeu, la LOMQE s’aplicarà el curs que ve en 1r i 3r d’ESO, i en primer de batxillerat. Més endavant, ja veurem què passa. Ara voldria comentar-vos només alguns aspectes relacionats amb l’assignatura de literatura universal. Amb la nova llei aquesta assignatura passa de segon a primer de batxillerat, encara que durant el curs 2015/2016 s’impartirà en els dos nivells. Però els canvis van molt més enllà.

D’entrada, els alumnes de primer, òbviament, tenen un any menys que els de segon, en una època de la vida en què una diferència d’un any es nota molt. En comparació amb els de segon, els de primer estan més verds, personalment i intel·lectualment. No poden donar tant de joc, per tant, a l’hora de llegir i comentar obres literàries. Per fer-ho més difícil, o més divertit, encara que els continguts de la programació són els mateixos que en segon, en primer hi haurà una hora menys de classe a la setmana. Com els professors s’obsessionen a donar tots els ítems de la programació, el desastre està assegurat.

Més conseqüències tindrà el fet que la literatura universal de primer deixa de ser, en bona mesura, una optativa. Els alumnes d’humanitats han de cursar-la obligatòriament, i els de ciències i els de arts pràcticament s’hi veuran obligats, fugint del foc d’altres assignatures per caure en les brases d’aquesta. Si en segon de batxillerat la literatura universal ha funcionat tan bé ha estat perquè era una optativa. Els alumnes que s’hi matriculaven, com a mínim una part d’ells, hi estaven interessats. I els grups eren reduïts.

Ara, en canvi, la cursaran pràcticament tots, i no per devoció, i amb una hora menys, i estaran més verds. Tot plegat porta, crec, a rebaixar les expectatives. Començant, per exemple, pels llibres de lectura. No és sols que caldrà disminuir-ne el nombre, ja que passem de quatre a tres hores a la setmana, sinó que la majoria de les lectures de segon, donades les circumstàncies que acabe d’exposar, no són vàlides per a primer. Només en salvaria, i encara, Èdip rei i La metamorfosi. L’Infern de Dante pot resultar excessiu; Hamlet és l’obra més llarga de Shakespeare i potser seria més prudent reemplaçar-la per un Romeo i Julieta, més breu i més fàcil. Madame Bovary, fora també. En segon molts alumnes es queixaven perquè hi ha molta descripció, i tenien raó. No us dic res del que podria passar en primer amb aquesta novel·la. Les flors del mal, sense comentaris. Els professors que hem donat fins ara l’assignatura de literatura universal, ens equivocarem si pensem que podem impartir-la igual que en segon.

Una última diferència és que en primer no hi ha una llista tancada de lectures obligatòries. Les lectures, per tant, se suposa que les tria i les fixa el professor de l’assignatura. En una pròxima entrada ja us comentaré les que he pensat, i també altres qüestions. Avui només volia plantejar-vos unes consideracions prèvies, que, des del meu punt de vista, no conviden precisament a l’optimisme. Ja ho anirem veient.



1 comentari:

  1. Claríssim: no s'ha consultat els professors. Com sempre la pretesa legalitat ensorra les possibilitats reals.

    ResponElimina