Feia temps que no llegia un Conrad. Ho he fet ara, aprofitant que Viena Edicions acaba de publicar Amb la corda al coll (The End of the Tether), una narració que juntament amb Joventut (Youth) i El cor de les tenebres (Heart of Darkness) forma una mena de trilogia de les edats de la vida. Amb la corda al coll correspondria a la vellesa, al sentiment d’haver-se quedat, al capdavall, fora de joc. Acarat al final, amb la corda al coll, el capità Whalley voldrà mantenir-se fidel a l’últim sentit que el lliga a la vida, encara que això, paradoxalment, comporte trair el sentit de rectitud moral que l’ha acompanyat sempre.
La clau de la història és un fet que no revelaré per no aixafar-vos la guitarra. El lector el descobreix gradualment. En la primera pàgina ja n’hi ha indicis, però d’això només ens n’adonem a posteriori. Borges considerava Amb la corda al coll una de les narracions més esplèndides de la literatura anglesa.
El crític i novel·lista Walter Allen va escriure en The English Novel que Conrad utilitza el mar i els escenaris exòtics com una mena de laboratori per investigar la naturalesa humana. El medi, el mar o el lloc exòtic, aïlla el personatge del món dels homes, que s’enfronta amb ell mateix in extremis. Per a Walter Allen, Conrad és essencialment un moralista. De tota manera, en aquesta narració el drama del capità Whalley es retalla no sols contra la buidor del mar i la llunyania dels llocs, sinó també contra el nou món creat pels avenços tecnològics de la industrialització. Els diners esdevenen un motiu insistit, obsessiu.
La traducció que ha fet Marta Pera d’aquesta narració de Conrad és excel·lent. No ho dic únicament per la fluïdesa amb què es llegeix. He cotejat diversos fragments de la versió catalana amb l’original anglès i en tots els casos resulta ajustada, precisa i àgil, amb un model de llengua literària molt pròxim al català actual. El mèrit encara és més gran si recordem que Conrad és un dels màxims estilistes de la literatura anglesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada