No és necessari recordar que les persones més profusament aptes per a una acció determinada són les que solen preocupar-se menys —en aparença, és clar— d’allò que sembla constituir l’essència del seu destí ineluctable. Quan un home té una obsessió permanent no sol parlar-ne i més aviat se’n desvia per alleugerir-se de tediositat. Potser els qui han parlat menys d’art són els artistes més naturalment creadors. Com totes les coses de la vida, d’art els qui n’han parlat sempre amb més fluència són els esperits crítics, els qui en el fer sentiren més constrenyiment.
Josep Pla, L’escultor Josep Llimona, (Tres senyors, OC, 19)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada