dijous, 25 d’agost de 2016

Antologia portàtil de la poesia universal (8): Vicent Andrés Estellés




El cant incipient
Una alegria
de ser útil encara
per a ser digne
d’alguna llum darrera:
només que això demane.

Saber-me útil
i no mancat com ara
de tantes coses:
arribar on no arriben
encara els meus silencis.


Vicent Andrés Estellés (1924-1993)

(Vicent Andrés Estellés, Festes llunyanes, dins La lluna de colors. Volum 9 de l’Obra completa. Ed. Tres i Quatre)

dimarts, 23 d’agost de 2016

Preparant el curs de literatura universal i altres històries



Acabe de fer un viatge una mica llarg i m’adone que ja em queda poc temps abans de tornar a l’institut. Hauria de demanar una pròrroga de les vacances, perquè encara tinc llibres que voldria llegir abans de començar el curs de literatura universal a l’Octubre. En la maleta me n’havia emportat dos: Pourquoi la Grèce?, de l’hel·lenista francesa Jacquelyne de Romilly, i Ulises y la Odisea, de Pietro Citati, però no he pogut llegir-ne ni una ratlla. Quan tornava a l’hotel, després de tot el dia amunt i avall, només tenia esma de consultar una mica el correu en el mòbil i de mirar per sobre alguns diaris. 

Tant se val. Vaig arribar dissabte i ja he acabat el de Romilly, que he alternat amb la lectura de Natasha’s Dance, una història cultural de Rússia, d’Orlando Figes. D’un gran interès, enganxa i es llegeix molt ràpidament. Abans del viatge, i una mica com a preparació, m’havia llegit L’adolescent, de Dostoievski, la novel·la que va escriure abans d’Els germans Karamàzov, en la traducció al català de Josep M. Güell. També, un assaig de l’eslavista Richard Freeborn, The Rise of the Russian Novel, i Temps de segona mà. La fi de l’home soviètic, de Svetlana Aleksiévitx. 

dimecres, 17 d’agost de 2016

Antologia portàtil de la poesia universal (7): Óssip Mandelstam



No segueu blat als camps de primavera
en terra abandonada i boscos tristos.
Hostes vindran, sens que ningú els demani,
hostes vindran.

Deixeu podrir-se les espigues tendres!
Que prest vindran els visitants inhòspits
i segaran els vostres caps intrèpids,
el vostre orgull.

Profanaran el sòl dels vostres cementiris.
Trepitjaran els blats d’espiga groga.
Embriagats de sang, maleiran llurs boques
els vostres déus.

Arrasaran les vostres cases velles,
calaran foc pertot, dements i ebris,
no els pararan els cabells blancs d’un avi,
ni un plor d’infant.

En terra abandonada i boscos tristos
no els seguem pas, els blats de primavera.
Hostes vindran, sens que ningú els demani,
els nostres fills.

Óssip Mandelstam (1891-1938)

(Óssip Mandelstam, Poemes. Selecció i traducció d’Helena Vidal. Quaderns Crema)

dimecres, 10 d’agost de 2016

Antologia portàtil de la poesia universal (6): Aleksandr S. Puixkin




ELEGIA

La joia j extingida dels anys folls
em pesa com les tèrboles ressaques.
Mes, com el vi, les penes del passat
com més velles, més fortes em resulten.
És trist el meu camí. Amargs treballs
m’augura del futur l’agitat mar.
Però no vull morir, oh, bons amics,
viure jo vull per raonar i patir;
i sé molt bé que trobaré delícies
entre amargors, afanys i inquietuds.
I l’harmonia em tornarà a enartar,
plors vessaré damunt allò que invento
i fins potser en el meu penós capvespre
vindrà l’amor amb un somrís d’adéu.


Aleksandr S. Puixkin (1799-1837)

(Aleksandr S. Puixkin, Mentre visqui un sol poeta. Antologia poètica. Tria i versió de Jaume Creus. Edicions de 1984)

divendres, 5 d’agost de 2016

Una recomanació

De vegades, voldria recomanar algun llibre als lectors de la serp blanca, però resulta que està exhaurit i descatalogat de fa temps, cosa que no deixa de ser un inconvenient i una incomoditat, encara que se’n puguen aconseguir còpies de segona mà. És el que passava, fins fa molt poc, amb els poemes de Kavafis traduïts per Carles Riba, un llibre que no hauria de faltar en cap biblioteca personal mínimament decent. Publicat per primera vegada el 1962 en l’editorial Teide, amb un pròleg de Joan Triadú i il·lustracions de Josep Maria Subirachs, es va tornar a editar quinze anys més tard, el 1977, en Curial Edicions, amb un pròleg d’Alexis E. Solà. En Curial es va reeditar diverses vegades, crec, però ja feia anys que no es podia trobar, ni tan sols en llibreries de vell. 

Ara, però, Edicions Cal·lígraf ha tornat a editar els Poemes de K.P. Kavafis traduïts per Riba, igual que va ver amb els seus Resum de literatura llatina i Resum de literatura grega, que ja vaig recomanar en aquest blog (vegeu Algunes novetats bibliogràfiques importants i "Resum de literatura llatina", de Carles Riba). Aquesta nova edició porta un pròleg de l’hel·lenista Eusebi Ayensa que permet situar la traducció de Kavafis en l’obra de Riba a partir, sobretot, de la correspondència fins fa poc inèdita que va mantenir amb Júlia Iatridi. La hispanista grega va ser, de fet, qui va descobrir Kavafis, a la dècada dels cinquanta, a Riba, que en faria «la primera i millor traducció al català», segons constata amb exactitud el responsable d'aquesta reedició. Ayensa, traductor així mateix de Kavafis, ha aprofundit tant en la lectura ribiana dels poemes com en el sentit que va donar-hi el mateix poeta grec amb una immersió en el seu arxiu particular, conservat a la Fundació Onassis i a l'Arxiu Literari i Històric Grec d'Atenes.

Sobre aquesta traducció, Josep Pla va escriure que «dóna una idea tan clara de l'esperit cordialíssim que hi posà Riba, que sembla constantment que el llibre és del mateix Riba —i a més a més que és el seu millor llibre de poesies: el llibre que hauria hagut de fer, el de la seva precisa i autèntica cultura».

Si encara no teniu els Poemes de Kavafis traduïts per Riba, us pregue que correu a la vostra llibreria habitual a encomanar-ne de seguida un exemplar. També el podeu adquirir en el web de l’editorial o via Amazon. No us en penedireu pas. Aquí en teniu una mostra:



Jònica
Per bé que trossejaren llurs estàtues,
per bé que els bandejaren de llurs temples,
no per això moriren pas els déus.
Oh terra de la Jònia, a tu encara t'estimen,
guarden els teus records llurs ànimes encara.
Quan un matí d'aquests s'aixeca damunt teu
per la seva atmostera
revé com una saba de llur vida,
i de vegades una aèria, jovenívola forma
indefinida, amb trànsit prompte
pels cims dels teus pujols es veu com passa. 


K.P. Kavafis. Traducció de Carles Riba

dimecres, 3 d’agost de 2016

Antologia portàtil de la poesia universal (5): Carles Riba





ELEGIA II

Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
   tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
   amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
   que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,
   pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
   ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
   súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
   ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.


Carles Riba (1893-1959)

(Carles Riba, Elegies de Bierville. Edicions 62)

dissabte, 30 de juliol de 2016

En el cor de la novel·la del segle XIX

Pietro Citati, nascut a Florència el 1930, és un dels crítics literaris italians més reconegut. De la seua producció, se n'ha traduït al català un assaig sobre Kafka en Quaderns Crema. En castellà, a més del llibre sobre Kafka, Acantilado ha editat La luz de la noche i Leopardi, i en Galaxia Gutenberg han aparegut fins ara Ulises y la Odisea i El mal absoluto. El 2005 es va publicar La civiltà letteraria europea: da Omero a Nabokov, una antologia de la seua obra, en la prestigiosa sèrie I Meridiani de Mondadori, l’equivalent italià de la Bibliothèque de la Pléiade francesa. 

Quan anava a la facultat, recorde que, vaig començar a estudiar italià en el Centre Leopardi i em comprava de tant en tant, per practicar, el Corriere della sera. El que més m'interessava era la terza pagina, dedicada, com en la majoria de diaris italians, a temes culturals. Citati hi publicava sovint articles, que em retallava i em guardava. A hores d'ara, no sé on deuen parar. Potser algun dia els retrobaré, obrint alguna carpeta. 

El mal absoluto. En el corazón de la novela del siglo XIX, un volum de més de cinc-centes pàgines, era un dels llibres que m’havia reservat per a aquest estiu. És un recull de diversos assaigs sobre els principals novel·listes del XIX. A més d’uns textos inicials sobre Robinson Crusoe, sobre Potocki i sobre Les afinitats electives de Goethe, aplega assaigs sobre Jane Austen, Thomas de Quincey, Balzac, Alexandre Dumas, Poe, Hawthorne, Manzoni, Dickens, Dostoievski, Flaubert, Lewis Carroll, Carlo Collodi (l’autor de Pinotxo), Leskov, Tolstoi, Giovanni Verga, Stevenson i Henry James. L’epíleg que tanca el volum està dedicat a Freud. 

dimecres, 27 de juliol de 2016

Antologia portàtil de la poesia universal (4): Rainer Maria Rilke




TORS ARCAIC D’APOL·LO

No hem conegut el seu cap fabulós,
on florien les pupil·les. Però
el seu tors fulgura encara com un canelobre
en el qual dura i brilla –només abaixada,

la seva mirada. Si no, no podria l’arc
d’aquell pit enlluernar-te, i en el gir lent
dels ronyons no podria un somriure anar
fins aquell centre que portava el sexe.

Si no, aquesta pedra seria desfigurada i curta
sota la transparent caiguda de les espatlles
i no llambrejaria com la pell d’un animal de presa

i no hi hauria en tots els seus caires un esclat
com d’estrella; perquè no hi ha cap indret
que no et vegi. Has de canviar de vida.


Rainer Maria Rilke (1875-1926)

(Carles Riba, Esbossos de versions de Rilke. Edicions 62)

diumenge, 24 de juliol de 2016

Un llibre d'assaigs de Stevenson en català

Des que John Florio va publicar el 1603 la seua traducció a l'anglès dels Essais, la literatura anglesa ha estat la que millor ha assimilat la fórmula de l'assaig tal com la concebia Montaigne: com una divagació lliure, no sistemàtica, a partir d'una lectura o d'un fet divers, d’un record o de qualsevol altre motiu, sense aspirar a exposar una síntesi sobre un tema determinat, sinó intentant veure què es pot dir a partir d'ell. Què en puc dir jo? Que sais-je? L’assagista intentarà aconseguir la tensió d'esperit necessària per mantenir la pilota enlaire a propòsit de qualsevol tema, i es reconeixerà en el fragment, sempre provisional, sempre a reprendre. 

Pensar pel propi compte equival sovint a pensar contra el que estableix la tradició, el sentit comú o la maniera literària o cultural del moment. L'assaig es converteix així en una mena d'operació higiènica, una neteja de tòpics i mistificacions, que té com a lema el dictum del doctor Johnson: clear your mind of cant. D'aquí, i del seu enfocament no sistemàtic deriva la capacitat de sorprendre i l’encant d’aquest gènere literari. Tot això, amb un to de conversa, com si estiguéssem passejant. 

dimecres, 20 de juliol de 2016

Antologia portàtil de la poesia universal (3): Josep Carner






ENYOR 

Quan es perden els ulls en el brancatge
d’un arbre espès, tot verd, on gairebé
no entra l’or pacífic del capvespre
oh, quin enyor ens ve!

  Hi ha dies que les ànimes s’escapen
al floc de núvol, en el cel perdut;
hi ha dies que el camí de cada dia
ens sembla inconegut.
  
  El nostre enyor ens ve de quan no érem.
Quina incertesa al caminal on som!
Oh bla sojorn, oh quietud bressada
que la vida interromp.

Josep Carner (1884-1970)

(Josep Carner, Poesia. Quaderns Crema)

dissabte, 16 de juliol de 2016

La literatura digital, una literatura més enllà de la literatura?

La irrupció d’Internet i del llibre electrònic està produint una transformació profunda en la producció i el consum de la literatura. Es tracta d’un fenomen que no deixa d’evolucionar, acceleradament, i que poques vegades és analitzat amb precisió i objectivitat. Si més no, en el sector de la gent de lletres, on predomina l’amagar el cap sota l’ala o l’emissió d’admonicions apocalíptiques sobre els efectes devastadors que Internet està tenint en els hàbits lectors, per no dir res de les desgràcies que comporta la competència entre el venerable còdex en paper i l’ebook. En una pròxima entrada comentaré aquesta última qüestió. Ara voldria referir-me a un llibre insòlit en els estudis literaris, Poesia digital, d’Oreto Doménech i Masià, que planteja els efectes que la digitalització pot tenir en la producció de la literatura i en el mateix concepte de literatura. 

Oreto Doménech ha centrat la seua investigació sobre la literatura digital en la poesia. El primer capítol del seu llibre, Què és la poesia digital?, està dedicat a traçar un panorama general del que significa i implica aquest nou tipus de literatura. En els capítols segon i tercer, que ocupen la major part del lllibre, analitza, respectivament, l’obra poètica digital de dues autores nord-americanes, Deena Larsen i Stephanie Strickland. Es tracta d’una anàlisi molt detallada que ha degut representar a l’autora un gran esforç. És molt difícil utilitzar les paraules per descriure el que va més enllà de les paraules, encara que l’autora ha il·lustrat sovint la seua exposició amb imatges i gràfics. El quart i últim capítol, Què passa quan llegim poesia digital?, presenta una sèrie de conclusions sobre la literatura digital, un fenomen encara poc conegut i molt restringit a les escasses comunitats acadèmiques en què s’estudia. 

dimecres, 13 de juliol de 2016

Antologia portàtil de la poesia universal (2): Horaci



Oda 4.7

No queda neu, reverdeixen les planes, i els arbres
tornen a treure fullam;
la terra canvia de tanda, i els rius, que decreixen,
passen riberes avall;

una Gràcia, junt amb les nimfes i junt amb les seves bessones,
nua, s'engresca a ballar.
T'ho diu l'any, t'ho diu l'hora que ens pren la llum clara del dia:
no esperis res d'immortal.

Remeten els freds amb els zèfirs; l'estiu, que estalona
la primavera, se'n va
quan escampa els seus fruits la tardor generosa, i de pressa
torna el repòs hivernal.

Les minves del cel, tanmateix, aviat les arreglen les llunes:
quan a nosaltres l'ocàs
ens porta amb Eneas el recte, i amb Tul·lus i amb Ancus,
ombres i cendra som ja.

¿Qui sap si a la suma d'avui han previst d'afegir-hi els celestes
temps per cap més endemà?
Tot allò amb què et regalis el cor, ho preserves
d'un hereu d'àvides mans.

Quan seràs mort i el teu cas amb sentència clara
Minos haurà judicat,
ni el llinatge, Torquat, ni discursos ni benmereixences
no et tornaran al d'abans:

que ni Diana no pot rescatar el cast Hipòlit
de les tenebres de baix,
ni Teseu, les cadenes del Lete, al seu Íntim Pirítous
no les hi pot arrencar.


Horaci (65 aC - 8 aC)

(Traducció de Jordi Cornudella: Jordi Cornudella, Les bones companyies. Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors)

dimecres, 6 de juliol de 2016

Antologia portàtil de la poesia universal (1): François Villon



BALADA [QUE VILLON FÉU A REQUESTA DE LA SEVA MARE PER PREGAR A LA MARE DE DÉU]

Senyora del cel, reina de la terra,
Emperadriu dels aiguamolls infernals,
Acolliu aquesta vostra humil cristiana,
Tingueu-me entre els vostres escollits,
Encara que no hagi fet res per merèixer-ho.
Els vostres beneficis, Dama i Senyora meva,
Depassen de lluny tots els meus pecats,
I sense la vostra gràcia, ningú no pot
Guanyar-se els Cels. No sóc mentidera:
En aquesta fe, jo vull viure i vull morir.

Al vostre Fill digueu-li que sóc seva,
Que els meus pecats esborri
I que em perdoni com a l'Egipciana,
O com féu amb Teòfil el clergue,
Aquell que per gràcia vostra fou alliberat i absolt,
Malgrat que havia fet un pacte amb el dimoni.
No m'ho deixeu fer mai, això, a mi;
Vergeimmaculada que en Vós porteu
El sagrament amb el qual se celebra la missa:
En aquesta fe, jo vull viure i vull morir.

Dona sóc, pobra i vella,
Ignorant, incapaç de llegir lletra.
A l'església de la qual sóc parroquiana
Hi veig pintat un Paradís amb tot d'arpes i llaüts,
I també un infern on s'abrusen els pecadors.
L'un em fa temor, l'altre és font d'alegria.
Feu-me tenir la joia, poderosa deessa
A qui tots els pecadors invoquen,
Curulls de fe, sense hipocresia ni peresa:
En aquesta fe, jo vull viure i vull morir.

Vós portàreu, gran Verge sobirana,
Jesús-rei que no té fi ni cessa.
El Totpoderós fent-se feble com nosaltres,
Els cels deixà i vingué en nostre ajut
Oferint a la mort sa bella joventut,
És ell Nostre Senyor i jo el professo:
En aquesta fe, jo vull viure i vull morir.


François Villon (aprox. 1430 - abans del 1489)

(François Villon, Les balades. Labreu Edicions. Traducció d’Andreu Subirats)

dimarts, 5 de juliol de 2016

Antologia portàtil de la poesia universal: una sèrie de la serp blanca


Fa tres estius, al juliol del 2013, vaig anunciar la publicació en aquest blog de la sèrie Planiana, en què recollia citacions curtes de l’obra de Pla, d’una a deu línies com a màxim, frases o fragments, sovint de caràcter aforístic, que m’havien cridat l’atenció per un motiu o altre (vegeu Planiana: una sèrie de la serp blanca). Eren unes microentrades, que em permetien descansar una mica de les entrades d’elaboració pròpia i que, al mateix temps, donaven, crec, una mica de varietat al blog. 

La sèrie Planiana la vaig interrompre en arribar a la que feia cent. En l’entrada en què n’anunciava el final (Fi de la sèrie Planiana), deia que potser la reprendria més endavant o que en faria una Carneriana, o una Johnsonniana, o una Ferrateriana… O una Fusteriana. De moment, i mentre vaig rumiant i recollint material per a aquestes possibles sèries, he pensat de llençar-ne una altra que ara mateix tinc més a mà: una antologia de la poesia universal. En cada entrada reproduiré un poema, en traducció al català o escrit originalment en aquesta llengua, sense fer-ne cap comentari, d’autors de la literatura universal de totes les èpoques. No seguiré cap ordre cronològic ni de cap tipus. Em guiaré únicament per les meues preferències personals, triant sobretot aquells poemes que em vénen més sovint a la memòria. Una mena d’antologia portàtil, per tant, de la poesia universal.

Demà podreu llegir el primer lliurament d’aquesta nova sèrie de la serp blanca.

PD. Els lliuraments seran setmanals.

dissabte, 2 de juliol de 2016

Carrer de direcció única


Lectura de Calle de dirección única, de Walter Benjamin, en la traducció castellana publicada per Adaba Editores. Publicat el 1928, aquest recull d'aforismes i reflexions presenta una estructura peculiar. Benjamin dóna a cada un dels textos un títol que podria ser el d'una placa o un cartell de qualsevol carrer. Fins i tot el títol del llibre és el d'un senyal de trànsit. Calle de dirección única és un antecedent de l'extraordinari Infància a Berlín cap al 1900, del qual vaig parlar fa temps en aquest blog (vegeu Un llibre de Walter Benjamin). En el cas de Benjamin, la imaginació és tant una de les formes de la memòria com de la inel·ligència.

He traduït al català alguns dels textos de Calle de dirección única que més m'han agradat. Aquí els teniu:



Gasolinera
L'activitat literària veritable no pot pretendre desenvolupar-se en el que és el seu marc literari; això és, al contrari, l'expressió més habitual on es mostra la seua esterilitat. 

Rellotge magistral 
Per als grans autors, les obres acabades són menys importants que els fragments en què treballen durant tota la vida. Només l'autor dèbil, distret, es troba feliç quan acaba i sent que ja pot tornar a la seua vida. Per al geni, qualsevol tipus de cesura, els colps del destí i el son tranquil formen part integrant de l'esforç del seu propi taller, el perímetre del qual el traça en el fragment. Perquè «el geni és esforç». 

Pis de deu habitacions luxosament moblat
Tots els grans escriptors parlen sempre d'un món que ha d'arribar després d'ells: els carrers de París presents en els poemes de Baudelaire no van existir fins després del 1900, i els personatges de Dostoievski tampoc no van existir en la seua època.