Ahir vaig participar, juntament amb Enric Estrela, director de la Institució Alfons el Magnànim, Joan Nogueroles i Francesc Pérez Moragón, en la presentació d’Exercicis de vellesa, el llibre de poemes de Josep Garcia Richart que s’ha publicat pòstumament. L’acte va tenir lloc a la Biblioteca Municipal de Polinyà del Xúquer. En comptes de fer-ne la crònica, em limitaré a reproduir dos poemes d’aquest llibre. Us remet també a la ressenya que en vaig publicar en aquest blog (vegeu La poesia secreta de Josep Garcia Richart):
ESTIC CANSAT DE VEURE FER VIATGES
Estic cansat de veure fer viatges
a ports deserts de naus i olors de mar.
Dormir, no somiar, tancar la boca
i viure de puntetes, ignorat.
M’agrada estar-me a casa i, en silenci,
deixar sobre la taula antics tresors,
veure el solc de llàgrimes eixutes
i seure a la cadira abans del son.
I no veure mai més, i no m’importa,
la gent que s’atrafega per durar,
el formigueig estèril del que passa
o passarà. Per mi, tot ha passat.
Bona nit, parets blanques de la casa
que amb penes i treballs ens hem bastit.
Serà el darrer rostre que contemple.
Vetlleu per mi, companyes. Bona nit.
Desembre 2009
MENTRE HI HAJA ROSADES INCLEMENTS
1
Mentre hi haja rosades inclements,
el meu llit és aquesta pedra blanca.
2
En la nit, la remor del riu m’ofrena
paraules que no he dit, ones de pena.
3
Aquest signe de pau, aquest color de galta,
fa mil anys que és aquí, i aquí es queda.
4
Veuen, al mar tot blau, riure l’escuma.
Espurnes de tardor lluen al cel.
5
Cauen les nits, i boques vegetals
pidolen aigua als pous assedegats.
6
L’estiu són llençols nets i llits de palla.
Ales de plata naixen al cos nu.
7
Al saló de cels blaus i escots oferts,
el lament delicat del gessamí.
8
No és prou la voluntat per sostenir
el pes de la mirada que pregunta.
9
Ja no plourà mai més com plou avui.
Res no hi ha per deixar rastres de pau.
10
De terra endins, el mar és un espill.
La lenta nau del temps hi navega.
11
L’ocell, atabalat, busca en la nit
del bosc desconegut la faç dels astres.
12
Sense tu, l’atonia dels carrers
s’asseu al cim estèril de la tarda.
Juny 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada