L’Institut d’Estudis Catalans penja en línia el diccionari de sinònims d’Albert Jané

De gran esdeveniment s’ha de considerar la publicació en línia del diccionari de sinònims d’Albert Jané. Fins ara, podíem consultar en Internet els principals diccionaris generals de la llengua catalana, com el de l’Enciclopèdia o el Diccionari català-valencià-balear. Però no disposàvem d’un diccionari de sinònims de qualitat. Calia recórrer a edicions en paper, amb la incomoditat que això comporta quan estem escrivint i treballant davant d’una pantalla. Al final, només consultem el que ens és accessible amb un clic. 

El diccionari de sinònims d’Albert Jané va ser publicat per l’editorial Aedos el 1972. En el moment de la seua aparició es va ressentir de la competència del Diccionari de sinònims i antònims, de Santiago Pey, publicat per l’Editorial Teide molt poc abans. El 1995 va ser reeditat per Barcanova amb el títol de Diccionari Barcanova de sinònims. A hores d’ara, aquestes dues edicions en paper són introbables. 

La present edició d’aquest diccionari de sinònims, que s’ha publicat únicament en format electrònic, conté 33.025 formes diferents aplegades en 27.542 articles, amb un total de 34.377 accepcions diferents; els articles tenen entre una i tretze accepcions, i un 18% dels articles en contenen més d’una. L’edició s’ha ampliat i enriquit amb moltes possibilitats de consulta i permet tota una sèrie d’utilitzacions especials abans impensables. A més, cada article permet ampliar la informació sobre la paraula consultada amb enllaços directes al DCVB (Diccionari català-valencià-balear), al DIEC2 (Diccionari de la llengua catalana. Segona edició), al DCLC (Diccionari descriptiu de la llengua catalana) i al Portal CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia).

Com assenyala Albert Jané en la presentació que ha redactat per a aquesta edició, «molt sovint, un diccionari de sinònims actua solament com un simple recordatori» i «no és sinó un instrument de suggeriment, que pot ser que demani, a continuació, la informació del diccionari general». La seua funció, per tant, no és introduir variacions lèxiques en el nostre estil d’una manera gratuïta, ni evitar mecànicament les repeticions, reemplaçant la paraula repetida per una altra de significat semblant o equivalent. La cacofonia, molèsties auditives a banda, sol ser símptoma d’una expressió maldestra, mal organitzada, poc àgil. El diccionari de sinònims ens pot ajudar a aconseguir una expressió més precisa i pot suggerir-nos alguna solució per refer la redacció d’una frase o de tot un paràgraf que coixeja per un costat o altre. 

Jo ja tinc el diccionari de sinònims d’Albert Jané en la barra d’adreces d’interès del Google Chrome.

Última sessió del curs de literatura universal abans que acabe l’any

Dimarts passat va tenir lloc l’última sessió del 2015 del curs de literatura universal a l’Octubre. Reprendrem el fil el 12 de gener. En principi, havíem previst fer-ne una altra dimarts que ve, 22 de desembre, però els assistents al curs, amb el bon sentit que els caracteritza, van considerar que aquest dia se solen fer dinars d’institut o d’empresa i que, en conseqüència, és possible que molts no estiguéssem en les millors condicions per presentar-nos a classe amb el decòrum que exigeix un acte tan solemne. Per tant, el 12 de gener, més.

Després de festes començarem directament, sense cap preàmbul, amb el comentari de Khadjí-Murat de Tolstoi. Qui no puga fer-se amb un exemplar de la traducció catalana, exhaurida segons sembla, que el llegisca en castellà. Després de Khadjí-Murat, i d’altres textos de Tolstoi, que repartiré fotocopiats, passarem de seguida als Contes de Txékhov i, a continuació, a L’educació sentimental de Flaubert. Aquests són els deures per Nadal.

No he pogut redactar encara les entrades sobre la novena sessió, de l’1 de desembre, i sobre la desena, de dimarts passat. He hagut de corregir molts exàmens i enllestir uns compromisos editorials urgents; tot això adobat amb un constipat molt fort que em feia anar a mig gas. Ara només anote que la novena sessió la vam dedicar a Montaigne i a dues derivacions importants de la seua obra: la literatura dels moralistes francesos i el que s’ha anomenat la literatura del jo. A més, hi vam analitzar i comparar dues obres fonamentals de la literatura catalana: El quadern gris de Pla i el Diari 1952-1960 de Fuster. Dimarts passat vam acabar de comentar alguns aspectes del diari de Fuster. La resta del temps la vam dedicar a Michael Kohlhaas, de Kleist, aquesta narració tan transparent, tan ràpida i tan estranya —i tan extraordinària. 

Només puga, publicaré les entrades sobre aquestes dues sessions. De moment, el diumenge que ve ja el puc donar per perdut. M’han nomenat president d’una mesa electoral.