Pilar Dolz. Elogi del gravat, de Pilar Alfonso, és el tercer títol de la col·lecció Vides d’Art que publica la Institució Alfons el Magnànim. Dirigida per Martí Domínguez, està dedicada a presentar la trajectòria vital i l’obra d’artistes valencians. Així, Pilar Alfonso combina en el seu llibre la biografia, el retrat de la personalitat humana de l’artista i l’anàlisi de la seua obra. En resulta un retrat en viu, dinàmic, que alterna la narració, la reflexió assagística i la transcripció d’algunes de les converses que ha mantingut amb Pilar Dolz. Tot acompanyat amb un gran nombre de fotografies i de reproduccions dels seus gravats, en un volum molt ben editat.
La vida de Pilar Dolz (Morella, 1945), mestra indiscutible entre els gravadors valencians, ha estat dedicada a l’art, com a gravadora i com a galerista. Pilar Alfonso ressegueix els seus orígens familiars, el dur ambient de la postguerra, a Morella, un temps en què els xics se n’anaven a Tortosa o a Castelló a estudiar el batxillerat mentre que les xiques havien de conformar-se amb uns rudiments de comptabilitat familiar: «sent encara adolescent, a Pilar Dolz se li feu evident el feixuc llast de ser dona. Més encara en aquells temps, en aquells indrets.» Però als dinou anys va fer les maletes i se’n va anar a Barcelona. Allí va conèixer Rafael Menezo, que seria la seua parella. I gràcies a ell va conèixer Joan Fuster, que, quan viatjava a Barcelona, invitava a sopar un grupet d’estudiants valencians. Amb Fuster, que li va escriure el fullet de mà de la seua primera exposició, l’any 1972, i el de la primera exposició de Cànem Galeria dos anys després, va mantenir una relació ben cordial. Una vegada, Fuster es va descarar i li va dir: «Escolta, Pilar, que tu no em donaries una litografia? Una d’eixes de les pedres.» Li’n va regalar més d’una, i a hores d’ara formen part de la col·lecció d’art contemporani de l’Espai Fuster. Pilar Dolz també es va relacionar amb Vicent Andrés Estellés, de qui va il·lustrar Document de Morella (1994).
