dilluns, 18 d’octubre de 2010

La farsa de la Selectivitat

Ho he comentat moltes vegades en classe i els alumnes ja saben què en pense:  les proves de selectivitat actuals són una pèrdua de temps i de diners, i fan més nosa que servei.

Són una pèrdua de temps i de diners, en primer lloc, perquè es tracta d’una prova redundant: en el selectiu els alumnes es tornen a examinar del mateix que s’acaben d’examinar i aprovar a l’institut. D’altra banda,  és innecessària, perquè any rere any l’aprova tot el món: un 90% ben llarg. Una altra cosa seria que cada facultat establira els filtres que considerara pertinents per a cada carrera. Però el selectiu, tal com està plantejat ara,  és només una repetició de la jugada que deixa les coses on eren.

De tota manera, no és això el que em preocupa. Jo no m’hi he d’examinar i faré tots els possibles perquè no me’n nomenen corrector. El que em preocupa i, més exactament, el que em molesta, és la distorsió que la selectivitat  provoca en el 2n de batxillerat. I ací és on respire per la ferida.  

Molts professors i molts alumnes arriben a considerar que  el 2n de batxillerat és bàsicament un curs de preparació de l’examen de la selectivitat, cosa que és absurda. Algunes de les tonteries de la programació (m’estic referint a les assignatures de llengua) queden justificades simplement perquè les poden preguntar en el selectiu. Però això no és una raó, sinó un “perquè sí”!

Als professors, en part, ja els va bé així. De tant en tant, poden reclamar l’atenció dels alumnes, dient: “Atenció! Que això eixirà en el selectiu!” No cal dir-ne més. Fins i tot els endormiscats de l’última fila estiren el coll per uns segons, abans de retornar a la placidesa de la somnolència. Un altre procediment habitual és recordar als alumnes  que ens estem endarrerint en la programació, que, as every schoolboy knows, va tota per al selectiu.  El fet és que si les classes s’aprofitaren com cal, hi hauria temps per a donar tota la programació i encara tindríem temps per a anar a la platja alguna vegada en horari lectiu.

Els alumnes, per la seua part, segueixen el joc als professors, com fan sempre. Quan  els enarboren el papu del selectiu, alguns fan unes cares d’angoixats d’una gran expressivitat. Els professors queden molt satisfets.

 Però tot és una farsa. 

2 comentaris:

  1. Dóna gust llegir crítiques a la selectivitat. La veritat és que molts alumnes, per no dir la gran majoria, opinem el mateix sobre aquesta qüestió, però és clar que ningú no ens fa cas. Imposar aquesta prova suposa, no només el fet que el temari de totes les assignatures es reduisca a "el que surtirà a l'examen del selectiu", sinó que tots els alumnes sofrisquen constantment períodes d'estrés acadèmic en els quals no poden evitar pensar que no van a donar la talla o que se'ls oblidarà tota la teoria que han aprés i memoritzat en eixa estúpida prova.
    És clar que és necessari un filtre, una nota de tall per delimitar qui entra i qui no a les desgraciadament poques places universitàries que se'ns ofereixen. Però, no seria molt més senzill fer servir la mitjana del batxillerat? O encara que només fóra la de segon, el fet és que amb eixa nota ja hi hauria un filtre per distribuir les places de les carreres entre les notes més altes. Com bé has dit, més del 90% dels alumnes aproven el selectiu, i lògicament, els qui tenen una nota alta en batxillerat, també la tenen a la PAU, i a l'inrevés. Per tant, si les notes van a ser tan paregudes entre el batxiller i la selectivitat, fer aquesta prova no és més que una pèrdua de temps, una limitació del temari de segon, un encadenament a la programació imposada per un coordinador de la universitat, una absurda sensació d'estrés i de nervis i un llarg etcètera...
    En fi, encara que és dur saber que l'únic que podem fer és queixar-nos, de tant en tant senta bé poder desfogar-se.

    Un salut, Enric. :)

    ResponElimina
  2. jajajajjaja
    Enric, m´encanten les teues frases intercalades en anglés, fan la lectura molt amena..
    tindries q provar eixa técnica en classe
    algo així com:
    OH my god! Edip rey is married with her mother!
    i seriem veritablemente trilingües com el nostre ben estimat fontdemora voldria.
    respecte a la selectivitat només dir que em sembla trist que l´ensenyament ja no tinga valor per si mateix, sino que ara només serveix com a un esglaó més, per passar una prova.

    ResponElimina