dimecres, 29 de gener de 2014

Algunes novetats bibliogràfiques importants

M'agrada estar al tant de totes les novetats bibliogràfiques. De totes. No per cap afany erudit o acadèmic, és clar, sinó perquè em sabria molt mal perdre’m un llibre que m’interessa perquè no m’he assabentat de la seua publicació. No llegir un llibre per mandra, o per falta de temps, o perquè tenim coses millors a fer, passe, però no llegir-lo perquè no sabem que existeix… N’hi ha per estirar-se dels cabells! Les oportunitats perdudes per pura i simple ignorància em resulten especialment aflictives.

En principi, els dos mitjans normals o «naturals» per estar al tant de les novetats són la visita a les llibreries i la lectura de les revistes i dels suplements literaris. Però les llibreries tenen un espai reduït que no pot absorbir l’allau de novetats, mentre que revistes i suplements proporcionen una informació escassa i escadussera. Ajuden, i molt, ben cert, però no són prou. La solució, complementària si voleu, és la xarxa. Sobretot, els webs de les editorials i els blocs. 

Així, gràcies a l’entrada Lliçó de Carles Riba sobre Homer, publicada en De Troia a Ítaca, un dels meus blocs amics, acabe de saber que Edicions Cal·lígraf ha reeditat Resum de literatura grega de Carles Riba, un petit volum de 62 pàgines publicat el 1927 en la Col·lecció Popular Barcino. Aquesta reedició amplia aquell volumet inicial amb una introducció de l’hel·lenista Eusebi Ayensa i una antologia de textos en traducció catalana, a càrrec també d’aquest darrer, que il·lustren la presentació que fa Riba dels principals autors de la literatura grega. Un llibre molt recomanable per als professors i estudiants de literatura universal. Vaig córrer de seguida a Tres i Quatre a encarregar-ne un exemplar.

Tenia la sensació que aquest volum de Riba m’era familiar. No l'havia llegit, però em feia la impressió que l'havia tingut a les mans alguna vegada. Només hi havia una possibilitat, de manera que vaig anar a la biblioteca del meu pare i el vaig trobar de seguida, juntament amb molts altres volums de la Col·lecció Popular Barcino. Per a la meua sorpresa, perquè no els recordava gens, hi vaig trobar també un Resum de literatura llatina del mateix Carles Riba, un Resum de literatura anglesa de C.A. Jordana, un Resum de literatura provençal d'Alfons Maseras i M. Jouveau i un Resum de literatura russa del valencià Artur Perucho. I el volum L'humanisme català de Martí de Riquer, publicat el 1934. I un Resum d'Història del Llibre de Pere Bohigas, del 1933. És clar, els vaig agafar tots. Al muntonet de lectures pendents!

Fullege una mica el Resum de literatura grega de Riba. El llibre és el que indica el títol: un resum molt esquemàtic dels autors i períodes de la literatura grega, cosa que no deixa de ser ben útil. De tant en tant, però, Riba hi deixa anar observacions que porten la marca de la casa, com ara quan escriu sobre Aristòtil: «s’han perdut les seves obres exotèriques, o sigui destinades al gran públic, consistents en diàlegs; potser els elogis dels antics a l'estil d'Aristòtil s’hi referien; perquè en les conservades, no es troba altre mèrit literari que el de la precisió». 

Una altra novetat bibliogràfica, fonamental, l’ha ressenyada Gazophylacium, un altre bloc amic, dedicat al món apassionant i inexhaurible dels diccionaris, en l'entrada titulada justament Luxe lexicogràfic. Es tracta del Diccionari etimològic essencial de la llengua catalana, una versió abreujada en tres volums del monumental Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines. L’autor del bloc informa que «la revisió ha anat a cura del lingüista Josep Ferrer, membre de la Fundació Coromines i deixeble de l'autor. Aquesta nova obra conté més de deu mil de les entrades principals dels deu volums originals —de fet en l'obra inicial hi ha nou volums d'entrades i un darrer d'índexs i suplement. A més, té el valor d'incorporar les darreres correccions que va fer-hi el mateix Joan Coromines».

Aquesta publicació té l'inconvenient de ser una mica cara: 120 euros. No ho és, però, si tenim en compte que són tres volums que fan més de 1500 pàgines i que és una obra de consulta i de lectura per a tota la vida. Més de lectura que de consulta, diria jo. Coromines escrivia molt bé i quan s’enfadava mostrava una gran habilitat retòrica per a l’insult i el sarcasme. Aquests tres volums, a més, ofereixen una selecció de les entrades més importants dels deu volums del diccionari original, que deuen ser també les més atractives com a lectura. Llegir diccionaris i enciclopèdies lliurement, sense l'objectiu de fer una consulta concreta, és molt agradable i divertit. Molt instructiu també. I ple de sorpreses. 

Més novetats. Un article publicat en El País, Los libros nunca tienen prisa, informa de l'aparició d'un nou llibre de Fernando Báez, l’autor de la Historia universal de la destrucción de libros (n’hi ha una nova edició: Nueva historia universal de la destrucción de libros). Fórcola Ediciones ha tret ara Los primeros libros de la humanidad. El mundo antes de la imprenta y el libro electrónico. Segons la ressenya d’El País, en aquest llibre Báez hi fa referència al que anomena la síndrome de Trithemius, una mena d’ortodòxia de la nostàlgia que porta a recelar de qualsevol canvi que afecte el format dels llibres. Johannes Tritemius va ser un monjo que a la segona meitat del segle XV va publicar una abrandada defensa del manuscrit enfront de la impremta. Al·legava que el llibre imprès està fet de paper, que desapareixerà ràpidament, mentre que l’escrivà que escriu en pergamí aconseguirà que el text perdure. No sols això. Trithemius assenyalava que l’escriptura manuscrita és la que produeix una lectura més plaent i la que garanteix un respecte i una cura més grans en l’edició dels textos.

Per acabar, vull deixar constància de quatre interessants traduccions al català, que no han aparegut encara, però que està previst que ho facen al llarg del 2014, segons informa Carles Geli en l'article Anys de resistència editorial, publicat també en El País. Es tracta de Lady Macbeth del districte de Mtsensk de Leskov (L’Avenç), de Noves impressions d’Àfrica de Raymond Roussel (Labreu), de Les fulles d’herba de Walt Whitman (Edicions de 1984) i de La vida secreta de Salvador Dalí (Quaderns Crema).

Està clar que els pobres lectors no ens podem girar de feina.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada