Dues conferències de Jaume Vallcorba sobre la poesia trobadoresca

Fa unes setmanes, el filòleg i editor Jaume Vallcorba va pronunciar en la Fundación Juan March de Madrid dues conferències amb el títol, respectivament, de La primavera como tiempo para el amor (15-01-2013) i El amor cortés: de los trovadores a Dante (17-01-2013). En la pàgina web de la Fundación Juan March es poden escoltar aquestes conferències i se’n poden descarregar els àudios respectius. Des d’aquesta pàgina web també es poden escoltar i descarregar en format mp3 totes les conferències que s’han pronunciat en la seu de la Fundación Juan March des del 1975. Tot un arxiu per explorar. 

En la primera conferència, La primavera como tiempo para el amor, Jaume Vallcorba assenyala que l’amor, tal com el van inventar els trobadors, és una experiència total, que modifica i transforma en profunditat la personalitat de l’enamorat. La referència a la floració de la primavera, que apareix en tants poemes trobadorescos, simbolitza l’esclat de totes les virtuts potencials de la persona a causa de l’amor. L’amor desencadena un procés de millora artística i personal, es converteix en catalitzador i motor alhora d’unes qualitats potencials que, fins al moment de l’enamorament, estaven ocultes i adormides. Entre les virtuts que desperta l’amor hi ha l’alegria, el joi i, també, la mateixa poesia. És l’amor el qui ha fet el poeta expert a compondre els versos i la música. La relació amor-primavera, que avui ens sembla tan evident, no era tan òbvia i no apareix gaire en la literatura anterior als trobadors. 

La destrucció dels jueus conversos a València

En el Quadern d’El País d’aquesta setmana hi ha un article molt valuós d’Esperança Costa, La doble condemna dels conversos, en què explica les investigacions que han dut aterme un grup d’historiadors de la Universitat de València, dirigit per José María Cruselles, sobre el període comprès entre el 1480 i el 1520, que és quan té lloc la persecució i destrucció dels conversos valencians, els descendents dels jueus convertits, feia ja generacions, al cristianisme. 

Aquests investigadors arriben a a dues conclusions: no hi havia cap motiu clar per a la persecució massiva dels conversos i va ser la mateixa Inquisició reial, instaurada per Ferran el Catòlic a partir del 1480, la que va crear un enemic que no existia. La gran majoria dels jueus valencians es van convertir a partir dels pogroms del 1391 i des del 1425, a València, els conversos deixen de ser identificats com a tals en la documentació municipal. A la dècada del 1480, però, la Inquisició va iniciar la persecució de la comunitat d’origen jueu. Els conversos, que no es distingien de la resta de la població, van ser identificats per la Inquisió d’una manera perversa: es va penjar una crida a les portes de les esglésies recomanant als conversos que anassen a declarar voluntàriament per a refermar el seu cristianisme. En cas contrari, serien castigats si eren acusats de mantenir el judaisme. La por de ser delatats va provocar el pànic i els conversos van caure a la ratera. Amb tota aquesta informació, els inquisidors van crear un cens de conversos carrer per carrer, casa per casa, fins a recuperar tota una gran xarxa genealògica que la mateixa societat de València havia oblidat.