dissabte, 8 de novembre del 2014

Planiana (70)


En aquest estil es pot constatar un esforç constant per donar a les frases un punt de vaguetat graciosa i movible, aquell moviment de cua de peix nedant en l'aigua, que els anglesos han practicat, que és una de les característiques dels estils que suren, en contra dels estils de ciment armat.

Josep Pla, Homenots. Primera sèrie (OC, 11)

dijous, 6 de novembre del 2014

«De cara a la paret»: una cançó de La Gossa Sorda per a la classe de valencià


Aquest curs tinc una classe dimarts a última hora, de dues a tres, amb un grup de primer de batxillerat. A última hora, és clar, tots estem cansats i amb ganes d’anar-se’n a dinar. Per compensar,  procure fer alguna activitat una mica lleugereta, perquè els pobres alumnes descansen una mica de tant d’estudiar. Una classe light, com en diuen ells. Així, aquesta setmana, abans de continuar amb les animalades de sant Vicent Ferrer, que estem donant ara, els vaig posar De cara a la paret, una cançó de l’últim disc de La Gossa Sorda. Ens va servir per fer un exercici de comprensió oral i un treball de lèxic. 

Primer, vaig repartir als alumnes la lletra de la cançó amb alguns buits i la vam sentir una vegada sencera, sense interrupcions. Després, la vam tornar a sentir, parant-la al final de cada estrofa per omplir-ne els buit, mentre els comentava algun aspecte del lèxic, com ara el significat de «gueto», o els demanava que assenyalassen sinònims de paraules com «enderrocar» (abatre, demolir, tirar a terra, esfondrar), «travessar» (creuar, passar) i «minvar» (disminuir, retallar, restringir, reduir, afeblir o debilitar, rebaixar).

dimarts, 4 de novembre del 2014

Professors que no llegeixen


Encara que a mi m’agrada molt llegir, no em sembla bé criticar els qui no llegeixen. Per a què? A més, diguem-ne que me’n faig càrrec. Llegir també té inconvenients. Si els efectes de la lectura fossen tan excelsos com se sol pregonar, no s'explicarien les reticències de la majoria de la població al respecte. 

Ara, no sóc gens condescendent quan es tracta de la gent del meu gremi: els professors. N’hi ha molts que només llegeixen esporàdicament, i encara n’hi ha més que no llegeixen res, ni el diari, ni el manual de la rentadora. Alguna vegada, fa temps, potser van llegir algun premi Planeta. Per excusar la nul·la lectura, al·leguen la falta de temps. És l'homenatge que el vici ret a la virtut. Però això no canvia el fet decisiu: un professor que no llegeix és com un sant amb dos pistoles.

diumenge, 2 de novembre del 2014

Pocs o molts llibres?

No, no estic plantejant si cal llegir molt o poc. Em pregunte si és millor dedicar el temps disponible a la lectura i relectura d’uns pocs llibres o a llegir el màxim que es puga en extensió i en diversitat. Lectura intensiva o extensiva? El dilema, suposant que ho siga, pot semblar bizantí, i segurament ho és, però ens obliga a plantejar una qüestió important: com hem de llegir? 

«We all read too much nowadays to be able to read properly», va assenyalar Aldous Huxley en Those Barren Leaves, una de les seues novel·les. L’observació de l’escriptor anglès implica que llegir bé consisteix a llegir a poc a poc, rellegint, assimilant els llibres i no consumint-los simplement. Josep Pla, per la seua banda, deia en les Notes disperses que «no crec pas que bàsicament la qüestió consisteixi a llegir molt, sinó a llegir bé» i que «no conec cap llibre positivament formatiu (normatiu) que d’entrada no sigui dolorós de rompre, que no se us entravessi, com una nosa pesada. Per això crec que llegir bé vol dir en definitiva rellegir, insistir». S’hi pot objectar, és clar, que cada llibre demana un tempo, que no té per què ser lent necessàriament, i que la majoria de vegades està bé que la primera lectura d’un llibre siga també l’última. Així i tot, hi ha molts llibres que s’han de llegir bé, «properly».