diumenge, 2 de novembre del 2014

Pocs o molts llibres?

No, no estic plantejant si cal llegir molt o poc. Em pregunte si és millor dedicar el temps disponible a la lectura i relectura d’uns pocs llibres o a llegir el màxim que es puga en extensió i en diversitat. Lectura intensiva o extensiva? El dilema, suposant que ho siga, pot semblar bizantí, i segurament ho és, però ens obliga a plantejar una qüestió important: com hem de llegir? 

«We all read too much nowadays to be able to read properly», va assenyalar Aldous Huxley en Those Barren Leaves, una de les seues novel·les. L’observació de l’escriptor anglès implica que llegir bé consisteix a llegir a poc a poc, rellegint, assimilant els llibres i no consumint-los simplement. Josep Pla, per la seua banda, deia en les Notes disperses que «no crec pas que bàsicament la qüestió consisteixi a llegir molt, sinó a llegir bé» i que «no conec cap llibre positivament formatiu (normatiu) que d’entrada no sigui dolorós de rompre, que no se us entravessi, com una nosa pesada. Per això crec que llegir bé vol dir en definitiva rellegir, insistir». S’hi pot objectar, és clar, que cada llibre demana un tempo, que no té per què ser lent necessàriament, i que la majoria de vegades està bé que la primera lectura d’un llibre siga també l’última. Així i tot, hi ha molts llibres que s’han de llegir bé, «properly». 

Llegir, bé o mal, costa. Fa falta temps i, sobretot, ganes, i unes condicions mínimament propícies. No sempre estem en condicions de fer l’esforç de concentració que cal. Encara és més difícil retenir el que llegim, assimilant-lo i incorporant-lo a les lectures anteriors. Llegir molts llibres, i cada un una sola vegada, multiplica aquests obstacles. Per això, de vegades he pensat que m’aniria bé passar una temporada (no massa llarga) a base de la vella dieta anglosaxona: Shakespeare i la Bíblia. Hi afegiria, això sí, Montaigne, com a contrapès saludable. Recorde la biblioteca que tenia Montaigne a la seua torre. Era una biblioteca, encara, a la mesura humana.

Però la quantitat també importa. No crec que a hores d’ara la lectura intensiva siga una possibilitat viable. (Ja sé que per a la gran majoria, ni intensiva ni extensiva. Esporàdica i gràcies.) La llista de llibres que valen la pena, de llibres que cal haver llegit per a poder llegir bé, és ben llarga, i només serem capaços de llegir-ne una petita part. Ara, això no és un motiu per desistir, sinó per llegir més. Una certa ansietat, que no em molesta massa, va de costat amb la certesa que la festa no s’acabarà mai per manca de material. I faig el que puc per pal·liar els «inconvenients» de llegir molt: subratllar, repassar, prendre notes, prolongar la lectura en l’escriptura… A més, el pas del temps fa que ens anem concentrant cada vegada més en un determinat tipus de llibres i en uns determinats autors: són els nostres llibres. Amb ells, ens sentim a casa. 

Confesse també que la dispersió, el papalloneig lector, em dóna una una sensació de lleugeresa molt agradable. La perspectiva de convertir-me en un erudit que ho sap tot sobre un tema determinat (tot el que no li interessa saber a ningú), em deprimeix.



2 comentaris:

  1. En tot cas, la relectura té un avantatge: jugues sobre segur. Esclar que les lectures de llibres abans no llegits són una aventura que, com tota novetat, té un punt d'estímul, al menys al principi.
    Difícils decisions, si no fos perquè, ho plategem de la manera que sigui, continuem llegint.

    ResponElimina
  2. La relectura posterior, quan han passat ja alguns anys, ens dóna una altra perspectiva del mateix llibre i per tant, també el transforma. Aquest fet, a banda de completar i fer assimilar millor el que llegim, també consolida el que hem llegit amb les diferents perspectives que aportem.

    ResponElimina