Índex de noms d’«Un son profund»

Quan vaig publicar Un son profund, hi vaig cometre una errada de proporcions considerables: no hi vaig incloure un índex de noms, que en un llibre d’aquestes característiques és un complement pràcticament imprescindible. Senzillament, no hi vaig caure, engrescat i atabalat com estava amb el llibre. No trobe cap altra explicació per a aquesta badada, que m’han retret amablement diversos lectors. Però això ja no ha tornat a passar. El nou llibre que he publicat enguany, La literatura recordada, porta al final un índex de noms. Com ha de ser.

En fi, el que està fet, fet està, per a bé o per a mal. Normalment per a mal, és clar, perquè si no, no recorreríem a aquestes formulacions tautològicament consolatòries. Però en aquest cas concret alguna cosa sí que es podia fer: es podia corregir el que estava fet. És per això que aquest estiu m’he entretingut a fer l’índex de noms d’Un son profund, que podeu consultar online o descarregar en word o pdf, clicant l’enllaç anterior. Espere que us siga útil i que servesca per perdonar la badada inicial.

Es reedita la «Primera part de la història de València» de Pere Antoni Beuter

El 1982, quan estava acabant els meus estudis de filologia catalana a la Universitat de València, Joan Fuster em va proposar que em fes càrrec de l’edició de la Primera part de la història de València, de Pere Antoni Beuter, i que redactés també una introducció a aquesta obra. Amb el títol de Crònica, es va publicar en la Biblioteca d’Autors Valencians de la Institució Alfons el Magnànim, que dirigia el mateix Fuster. Aquesta edició, exhaurida des de feia temps, s’ha tornat a reeditar ara amb el títol de Crònica. Primera part de la història de València. Han passat molts anys des d’aleshores i he aprofitat l’ocasió per revisar tant la transcripció del text original com la introducció.

Fuster tenia molt d’interès per l’obra d’aquest canonge valencià de la primera meitat del segle XIV. El 1971 havia publicat una breu «Nota preliminar» que encapçalava una edició facsímil de la Primera part de la història de València. Hi advertia que «la nostra “història cultural” d’aquell segle està per fer» i que aquella època va ser «rica i complexa, apassionada i apassionant, i mereix ser indagada a fons». L’interès de Beuter ve determinat, d'entrada, per ser un cas paradigmàtic de diversos aspectes que van confluir en l’ambient cultural de la primera meitat del XVI valencià.