dijous, 30 de setembre de 2010

Al principi hi ha la Bíblia

Abans de començar el comentari d’Èdip rei, crec que és millor presentar als alumnes els dos grans pols referencials de la cultura europea: la mitologia grega (que comentarem en La Ilíada i L’Odissea) i i l’Antic Testament. Sense això, sense tot aquest conjunt de temes, personatges i històries, molts llibres, molts quadres i moltes músiques seran muts per a nosaltres. Comencem per la Bíblia.

D’entrada, cal fer un esforç per superar un prejudici molt estés entre els alumnes, i no únicament entre ells: que la Bíblia és un llibre molt gros i més avorrit que anar a missa. En bona part aquesta idea és una conseqüència de viure en un país catòlic o de tradició catòlica. Els catòlics han tendit a pensar que la Bíblia, i la religió en general, és cosa dels capellans i que, per tant, ja s’ho faran. El clero també hi ha contribuït: els fidels no havien de llegir la Bíblia, que si no la interpretarien malament i es condemnarien. Ja s’encarregaven ells de l’explicació de la falla. 

Però és un error considerar que la Bíblia és un totxo indigerible. Perquè, en primer lloc, no és un llibre, sinó una biblioteca. Bíblia, de fet, és una paraula grega que vol dir, precisament, ´llibres´. No cal, per tant, començar obligatòriament pel principi i llegir tot el volum sencer, tan gros! D’altra banda, es tracta d’una biblioteca d’una gran varietat. Conté llibres històrics, com el Gènesi o els llibres de Samuel, que narren la història de David i els seus fills. Són històries d’un gran interés, divertides, sorprenents, i, sovint, ben poc edificants, segons com es mire. Cosa que n’augmenta, és clar, l’interés literari. Hi ha també els llibres profètics, amb imatges poètiques d’una audàcia i una imaginació que només retrobarem en l’avantguarda del segle xx. I reculls de poemes, com el Càntic dels càntics, un dels millors exemples de poesia eròtica de tota la literatura universal. Què fa aquest llibre en la Bíblia? En tot cas, recordem el que va dir el rabí Aqiba: “El món sencer no val tant com el dia en què es va donar a Israel el Càntic dels càntics”. Hi ha més coses en aquesta biblioteca: els llibres sapiencials, com l’Eclesiastés. La concepció nihilista de la vida no s’ha expressat mai amb una eloqüència tan desolada. I això, sorprenentment, està en la Bíblia. I els Evangelis, que introdueixen un gènere literari nou: les paràboles, sovint estranyes i inquietants.

La influència de la Bíblia en la literatura no s’ha limitat a proporcionar un bagatge immens de temes, de motius, de personatges i arguments. També ha contribuït a forjar algunes de les principals llengües europees. L’alemany literari es va consolidar a partir de la traducció de la Bíblia de Luter. I la mateixa influència va tenir en la llengua anglesa la Bíblia del King James. Res d’això va passar als països catòlics. En el cas del català, va ser una oportunitat perduda. El viratge ideològic resultant del triomf de a Contrareforma va ser funest a la llarga, perquè la prohibició de la Bíblia en vulgar resultava d’una importància decisiva en una època en què la traducció de les Sagrades Escriptures a la llengua del poble era el millor mitjà de supervivència per a moltes llengües que no eren les predominants en els nous estats renaixentistes.

De més a més, la Reforma protestant va crear una societat de la paraula, en què calia saber llegir. Els fidels havien de llegir la Bíblia pel seu compte. I això va configurar tota una tradició de lectura individual, que no s’improvisa. De vegades es diu que als països nòrdis la gent llegeix molt més que als del sud d’Europa a causa del clima. A nosaltres ens agrada tant el carrer i quedar amb els amics per a la cerveseta! O les cervesetes. En canvi, al nord, com que fa tant de fred, s’han de quedar a casa, s’avorreixen i, per tant, llegeixen. Així raonen els analfabets. Bé, fred a banda, si al nord llegeixen tant és perquè sempre ho han fet. Si més no, des de la Reforma. 

Passe a comentar les versions de la Bíblia al català. N’hi ha tres d’íntegres: la Bíblia de la Fundació Bíblica Catalana, la Bíblia de Montserrat i la Bíblia Interconfessional. Aquesta última és la més recent i la més acostada a la llengua actual. A mi la que més m’agrada és la de Montserrat. El català d’aquesta traducció és d’una gran bellesa, sense caure en l’arcaisme. Quan es va publicar, va meréixer els elogis de Josep Pla. Jo tinc les tres traduccions. La de Montserrat, a més, la tinc en tres formats diferents. Un és molt menut, de butxaca; te’l pots endur fàcilment on vulgues. 

Cal esmentar també la traducció dels Evangelis de Joan Francesc Mira. Es tracta d’una traducció literària, feta amb la pretensió que el lector llegisca els Evangelis com una obra fonamental de la literatura universal al marge de la tradició doctrinal cristiana.

No fa molt, Francesc Parcerisas ha publicat un estudi que val la pena llegir sobre les traduccions de la Bíblia al català durant el segle xx, Traducció, edició, ideologia. Aspectes sociològics de les traduccions de La Bíblia i de L’Odissea al català

En les pròximes classes llegirem i comentarem una selecció de textos de la Bíblia, en la traducció dels monjos de Montserrat.

6 comentaris:

  1. Enric!

    L'altre dia, a la primera classe de traductologia, el professor ens va passar un recull de textos clàssics sobre teoria de la traducció. El cas és que el primer era un escrit de Luter en resposta a una crítica que feien els papistes de la seua traducció de la Bíblia. Tot seguit va preguntar si sabiem fins a quin punt aquesta obra havia sigut fonamental en la història posterior de la literatura alemanya i, és clar, jo coneixia la resposta! I evidentment, vaig recordar-me del nostre meravellós professor de literatura universal!

    Espere poder llegir-te sovint. :)

    ResponElimina
  2. Una llàstima que ja tinga tots els apunts de la Bíblia escrits a classe mentre parlaves, si ho arribe a saber m'ho estalvie! :) Em pareix una idea innovadora, aquesta del blog de literatura. Alguns professors esteu començant a informatitzar els apunts i temes del curs, està molt bé... Estalviem paper i diners! Espere que tire endavant durant el curs i que la gent s'anime a comentar.
    Fins la pròxima classe!

    ResponElimina
  3. hola Enric!
    He trobat una pel·lícula dels anys 50 de David i Betsabé pareix estar bé, al complet no apareix però si els principals fragments, encara que la descripció que utilitza es molt graciosa, pareix "Gata Salvaje"(telenovela veneçolana), i diu així: "Película que recrea una de las historias de amor, más viejas jamás contadas, con un morbo ¡¡total!! David, el “listíllo”, Betsabé, la “zorra”, y el pobre Urias “cornudo y apaleado”."

    Ací tens l'ellaç dels episodis:
    http://pejino.com/pelicula/cine-y-tv/cine-historico/david-y-betsabe-1951/

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies, Berta. No sabia que existia aquesta pel·lícula i la veritat és que ja m'han entrat ganes de veure la versió que fa Hollywood d'aquest relat bíblic. I més encara si hi ha morbo!

    ResponElimina
  5. Enric!

    Ací estic recordant vells temps a les teues classes, rebent aquest mateix discurs sobre la Bíblia en un dels també primers dies de classe.

    Com ja ha dit algú per dalt, boníssima idea aquesta del blog, i no només per als actuals estudiants, sinó també per antics alumnes com jo, per a recordar allò que ja vàrem estudiar, o per als que (també com jo) hem agafat una carrera on no es parla massa de literatura, i així poder seguir llegint bona literatura!

    Una abraçada Enric!

    PD.: Per cert, no em podries recomanar una traducció de l'Ulises?

    ResponElimina
  6. Jo també m'alegre molt de retrobar-te per ací. En català hi ha una traducció molt bona de l'Ulisses a càrrec de Joaquim Mallafré. Està editada per Proa. Pots veure els detalls de l'edició en aquesta adreça: http://www.proa.cat/ca/llibre/ulisses_7740.html

    ResponElimina