dissabte, 12 de juliol de 2014

Llegir, ara que és estiu


Enguany no m’he fet cap llista de lectures per a les vacances d’estiu. Més o menys tinc una idea del que voldria llegir, però he passat de fixar-me uns objectius que no podré complir ni de lluny. També tenia ganes de llegir d’una manera més relaxada, triant els llibres sobre la marxa. 

He començat per un que tenia pendent de feia molt de temps: la Storia della letteratura italiana de Francesco de Sanctis. El podia llegir en una traducció al castellà que hi ha en la biblioteca del meu pare, però al final he preferit fer-ho en italià, en una edició electrònica. L’italià de De Sanctis és fàcil de seguir. De Sanctis és un escriptor vivaç, amb una «prosa parlata que ha la spontaneità del discorso vivo», segons una citació que reporta la Viquipèdia sense esmentar-ne l’autor.Vaig ja per la meitat. Els assaigs sobre Dante, Petrarca i Boccaccio són extraordinaris. Estic impacient per arribar al dedicat a Maquiavel. 

M’abellia llegir aquest llibre de De Sanctis, entre altres coses, perquè Pla el cita moltes vegades, sovint per il·lustrar la seua posició davant la literatura i la seua concepció de l’estil. René Wellek va escriure en la Història de la crítica moderna 1750-1950, editada en castellà en set gruixuts volums per Gredos, que la Storia della letteratura italiana de De Sanctis és «la història més bella de la literatura que s’haja escrit mai». L’altre dia vaig estar fullejant els volums de Wellek en la biblioteca del meu pare. No me’n vaig endur cap. Quan els llegiré?

Com que el llibre de De Sanctis és llarg (unes nou-centes pàgines en l’edició que faig servir), l’estic combinant amb la lectura d’altres de més breus. Així, m’he llegit ja The Catullan Revolution de Kenneth Quinn. Vaig trobar-ne la referència en el bloc d’Enric Balnes Un fres de móres negres: Apunts sobre Gabriel Ferrater, que recull una gran quantitat de materials relacionats amb l’obra i la personalitat de Ferrater. En l’entrada de 6 de desembre de 2012, Cornudella 2012, Blanes reprodueix els apunts que va prendre en la conferència que va pronunciar Jordi Cornudella a Lleida el 28 de novembre del mateix any amb el títol de Les posteritats de Gabriel Ferrater. Entre altres coses, Cornudella hi va dir que «la llengua de Ferrater és estilitzada, treballadíssima, però molt més acostada al carrer, seguint el model dels poetes anglesos —ben teoritzat per Kenneth Quinn, expert en Catul, a The Catullan Revolution, llibre de capçalera de Ferrater».

Un llibre de capçalera de Ferrater era per a mi una recomanació irresistible i de seguida em vaig fer amb ell, via Abebooks. Quinn parteix del convenciment que la revolució que va a dur a terme Catul en la poesia llatina del seu temps és paral·lela a la que s’ha produït en la poesia contemporània: «the poetry he wrote is close in form, style and spirit to much of our own contemporary poetry». Molts dels aspectes que remarca Quinn de la poesia de Catul es podrien traslladar sense forçar-los gens a la poesia de Ferrater. De fet, el títol del primer llibre de poesia que va publicar, Da nuces pueris (1960), reprodueix, en llatí, un vers de Catul. The Catullan Revolution, a part de ser una obra de referéncia sobre l’obra d’aquest clàssic, és una mostra excel·lent de crítica literària. M’ha interessat especialment el capítol que porta per títol The Catullan Experience. Quinn hi assenyala que el problema de l’expressió de l’experiència d’un poeta, per intensa que siga aquesta, pot resultar més fascinant per a l’autor que la mateixa experiència. 

Com us podeu imaginar, aquest llibre m’ha fet entrar ganes de tornar a llegir Ferrater i Catul. I és que és inútil fer llistes. Un llibre porta a un altre i les ramificacions agafen de seguida un aire selvàtic. De tota manera, de moment faré el cor fort i resistiré la temptació. A més, abans vull acabar el De Sanctis. 

El llibre de Quinn me’l vaig llegir en una vesprada i de seguida en vaig agafar un altre: Le siècle des moralistes de Bérengère Parmentier, que estudia la literatura dels moralistes francesos. Enguany, que he llegit La Bruyère, Montaigne i Joubert, era el moment propici. Quan l’acabe, m’agradaria tornar a La Rochefoucauld, a Pascal i a Chamfort. De moment, l’altre dia vaig encarregar en Tres i Quatre les Reflexions o màximes i sentències morals de La Rochefoucauld, publicades per les Edicions de la Ela Geminada. M’interessa sobretot perquè porta una introducció de Ramon Alcoberro, que s’ha encarregat també de la traducció. Hauria de fer-me l’ànim i llegir també alguna obra de Baltasar Gracián.

Quan acabe De Sanctis, vull llegir El príncep de Maquiavel i Els promesos de Manzoni. En l’endemig, m’agradaria llegir algun títol d’Azorín. En la biblioteca del meu pare hi ha l’edició d’Aguilar de les seues Obras completas. És un dels molts llibres que va comprar després de la riuada de València, quan les llibreries van haver de vendre a preu de saldo molts exemplars que s’havien fet malbé. També tinc damunt de la tauleta el volum tercer de l’obra completa de Fuster, Assaig, II. Més de 1.100 pàgines. Una altra obra que no voldria deixar de llegir aquest estiu és el Purgatori de Dante. Ja posats, estaria bé continuar amb Dante y su siglo d’Indro Montanelli, que em vaig comprar fa poc de segona mà, perquè està descatalogat. Segur que m’ho passe molt bé i, a més, el podré aprofitar en classe. Ja estic fent llistes! Prou!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada