dimecres, 3 de setembre de 2014

Fer classe en una sauna

Avui ha començat el curs amb la jornada de recepció dels alumnes, que han entrat escalonadament per cursos. De primer, abans d’anar a la seua aula amb el tutor, la directora i els caps d’estudis, a la sala d’actes, els fan un discurset que combina la benvinguda i l’admonició.

Enguany sóc tutor d’un grup de segon de batxillerat. He arribat puntualment a la sala d’actes per assistir a la recepció dels alumnes de segon, però me n’he eixit de seguida, escapat: hi feia una calor espessa, opressiva. M’he estat al claustre mentre els feien els discursets, passejant. Al claustre, no hi corria gens d’aire i també hi feia molta calor, però no tanta com a dins. En això que arriba el cap d’estudis de batxillerat diürn i em demana que entre a dins, perquè així els alumnes poden contemplar els seus tutors, etc. Ho faig, i m’assec en una cadira col·locada a dalt de l’escenari, exposat a l’admiració pública, mentre la directora fa el discurset. Xafagor apegalosa. Trac una carpeta de la cartera i comence a ventar-me. Veig que molts alumnes fan igual que jo, amb un paperet o altre. Al cap d’uns pocs minuts, delicat com sóc, no ho aguante més i me’n vaig. En eixir a fora, em note l’esquena tota banyada. Passege pel claustre a veure si em dessue una mica. Al cap de poc m’acoste a la porta de la sala d’actes i em quede allí, sense entrar a dins. Ara està parlant el cap d’estudis. Diu als alumnes que enguany serà inflexible en la persecució dels telèfons mòbils, que a qui pille amb un d’aquests trastos, li’l requisarà mínim una setmana, i que l’hauran d’arreplegar els pares. 

Torne a passejar. Finalment, l’acte s’acaba i m’emporte els alumnes del meu grup a l’aula corresponent. Quan hi entrem, les finestres estaven obertes. Però no hi ha manera: no corre l’aire i amb l’aula plena tinc la sensació d’estar en una sauna. Els passe el full amb l’horari, els dic quins professors tindran i passe llista. Quan només porte deu noms, he d’aturar-me a torcar-me la suor que em regalima del front fins als ulls, que em couen molt. Acabe de passar llista més mal que bé, em fan alguna pregunta i els avie a casa tan ràpidament com puc. 

Pràcticament no he fet res aquest matí i em trobe fet pols, desossat. M’envaeix una sensació de descoratjament pensant en el que poden ser les pròximes setmanes. Val la pena fer classe en aquestes condicions? Al claustre d’inici de curs es va fer referència al reial decret 486/1997 (BOE 23-4-97), que estableix les disposicions mínimes de seguretat i salut que han de complir els llocs de treball, entre elles la temperatura. El decret assenyala que la temperatura dels locals on es facin treballs sedentaris propis d'oficines o similars estarà compresa entre 17 i 27 ° C. Una mica més avall afegeix que «cada treballador o treballadora, individualment, té dret a interrompre la seua activitat i abandonar el lloc de treball, en cas necessari, quan considere que aquesta activitat comporta un risc greu i imminent per a la seua vida o la seva salut. Ni els representants del personal ni els treballadors individualment poden ser sancionats per adoptar aquestes mesures, llevat que actuen de mala fe o comès negligència greu». 

Es va parlar d’informar de la situació a l’inspector, de demanar-li que vinga al centre a comprovar la temperatura que fa a les aules. Es va esmentar una possible evacuació del centre, prèviament avisats els pares dels alumnes, si no hi ha cap resposta de l’administració i les temperatures es mantenen com ara. Mentrestant, els dies passen.

4 comentaris:

  1. Los días pasan, pasará el tiempo de calor, llegará el invierno y necesitaremos mantas en las aulas, porque la consejería de educación no dispone de dinero para pagar la calefacción de los centros. Acabará este curso, comenzará el próximo, el siguiente y muchos más, los docentes seguiremos quejándonos, pero no pasará nada más. Porque estamos instalados en la queja, porque asumimos como algo normal el maltrato administrativo, porque no tenemos narices a plantarnos y decir ¡basta! Porque la consejera lo sabe y está segura de que nuestra queja no irá nunca más allá de las cuatro paredes de la sala de profesores o el tiempo que invertimos en tomar un café en la cantina. Porque somos un cuerpo en descomposición que nadie respeta y menos que nadie, nosotros mismos.

    ResponElimina
  2. Quizá os ayude a seguir, pensar que hay gente que no tiene trabajo. Otros si tienen trabajo en condiciones poco salubres. Seamos positivos y centrémonos en las oportunidades que tenemos delante. Especialmente, sería bueno que los más maduros, sea alumnos o profesores, den ánimo. No pretendo minimizar, pero si promover actitudes positivas. Ánimo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eso, más que una actitud positiva, es una actitud conformista.

      En los centros educativos debe haber aire acondicionado, y si no lo hay, debe reclamarse y protestar. Somos personas, no vegetales, que se note.

      Elimina
  3. La notícia ja corre per la xarxa i em sembla que la decisió de la conselleria no és pas l'adequada.

    http://www.ara.cat/paisvalencia/Alumnes-collegi-Valencia-classe-vestit_0_1208279336.html

    ResponElimina