diumenge, 26 d’octubre de 2014

Lectura intensiva i lectura extensiva

Fa mesos, abans de l’estiu, vaig publicar una ressenya en aquest bloc sobre El misterioso caso alemán, de Rosa Sala. Al cap de poc, vaig llegir també Romanticismo. Una odisea del espíritu alemán de Rüdiger Safranski. Són dos llibres d’un gran interès, plens de referències i d’informacions, de plantejaments suggestius. Tots dos presenten coincidències importants, com ara l’atenció que dediquen a la revolució lectora que, amb incidència desigual, va transformar l’horitzó cultural europeu durant el segle XVIII. Vaig prendre unes notes sobre aquesta qüestió, que miraré d’organitzar i resumir ara.

L’expressió «revolució lectora», encunyada per l’estudiós Rolf Engelsing, al·ludeix al pas de la literatura reiterada d’uns pocs llibres, especialment la Bíblia i els clàssics llatins, a la d’un conjunt sempre creixent de llibres novedosos i distints. A poc a poc es va produir un canvi en els hàbits de lectura: ja no es llegia moltes vegades un mateix llibre, sinó que es llegien molts llibres una sola vegada. Va desaparèixer l'autoritat dels grans llibres importants, com la Bíblia, i es va difondre l'exigència d'una major quantitat de material de lectura. El llibre es va convertir en un bé de consum, que va permetre el sorgiment d’un mercat literari mogut per un afany continu de novetat, molt semblant al que coneixem en l’actualitat. Els lectors van aprendre l'art de llegir de pressa. 

El pas de la lectura intensiva a l’extensiva no es va traduir únicament en la lectura de més llibres, sinó també en l’ampliació i en la diversificació dels tipus de llibres que es llegien. A més de la Bíblia, dels tractats acadèmics i dels llibres religiosos, cada vegada més la gent va començar a llegir comèdies, drames, relats i novel·les. La lectura es va convertir en un mitjà d’entreteniment i, també, de cultivació personal. Les crítiques habituals de l’època afirmaven que aquesta lectura ociosa distreia del treball i de l’estudi, costava temps i diners, feia malbé els nervis dels «addictes» i afavoria fantasies amoroses que invitaven a l’onanisme, entre altres desgràcies. 

Entre el 1750 i el 1800 es va duplicar a Alemanya el nombre de lectors. Vint anys més tard, quan apareix la generació romàntica, la situació no havia canviat gens. Es llegia i s'escrivia com mai. Schiller va anomenar la seua època «el segle tacat de tinta». Segons Safranski, les especials condicions socials, polítiques i geogràfiques d'Alemanya van contribuir a l’aparició de llibres i publicacions periòdiques. L'absència de punts urbans d'importància com a centres de vida social afavoria l'aïllament i, amb això, la complaença en la sociabilitat imaginària que procura el llibre. No ho acabe de veure clar. En tot cas, sembla que per a Safranski la lectura té en últim terme una funció compensatòria. 

L’augment de lectors va comportar, inevitablement, l’augment proporcional d’escriptors. Safranski afirma que hi ha un altre factor que va influir en l’augment del nombre d’escriptors: qui llegeix molt arriba amb facilitat a la idea d'escriure ell mateix. Esmenta una paròdia d'aquesta actitud en la novel·la El mestre d'escola Wutz, de Jean Paul. El mestre Wutz rep regularment catàlegs de llibreries i, com que no té diners per comprar llibres, escriu ell mateix les novel·les que hi veu anunciades. A poc a poc, es fa a la idea que els seus escrits són els originals autèntics. Més tard, quan ha arribat a situar-se econòmicament i coneix els veritables originals, els considera edicions falsificades. 

Per a Safranski, la generalització de la lectura extensiva va tenir un pes decisiu a l’hora de configurar algunes de les característiques de la sensibilitat romàntica. L'augment en l'hàbit de la lectura va fer que es produís un acostament entre el que es llegia i el que es vivia. Els lectors romàntics buscaven la vida darrere de la literatura i, alhora, els resultava fascinant configurar la vida a partir d’aquella. Prenent la literatura com a model, les novel·les sobretot, s’exigia intensitat i dramatisme a la vida. S’arribava a pensar que la lectura d’un llibre podia provocar una revolució personal, una transformació sobtada, que permetria copsar la profunditat de la vida i el seu costat nocturn. Per això, el romanticisme va ser el moment de la novel·la de misteri, amb sorpreses i revelacions a cada cantonada. La sensibilitat romàntica en relació a la lectura, tal com la descriu Safranski, s’assembla molt a la sensibilitat adolescent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada