Reunió de coordinació de l’assignatura de literatura universal

Dilluns passat va tenir lloc, a la facultat de filologia de València, la preceptiva i rutinària reunió de coordinació de literatura universal. El coordinador, Ricardo Rodrigo, va començar informant sobre els resultats de les últimes PAU. I va donar una bona notícia: mentre que en les PAU del 2013 només un esquifit 60% dels alumnes van aprovar l’examen de literatura universal en la convocatòria de juny, i amb una nota mitjana de 5,60, enguany han aprovat el 80% i amb una mitjana de 6,26. El coordinador, candorosament, va explicar els motius d’aquesta gloriosa millora: seguint les recomanacions i els precs dels professors, es va procurar que les preguntes dels exàmens fossen més previsibles, i els textos triats, més assequibles. S’ha de fer constar, també, que els estudiants aquesta vegada han preparat millor la pregunta sobre l’ítem teòric. Abans, la deixaven directament en blanc. Finalment, va assenyalar que una part dels suspesos corresponien a alumnes que s’havien presentat per pujar nota. Encara com! Qui estiga avorrit, pot consultar els documents amb les estadístiques en aquest enllaç.

El coordinador va remarcar que és important que l’alumne vincule les preguntes amb el text que ha de comentar. És a dir, que comente el text i que no es limite a vomitar la xulla preparada a l’efecte. L’alumne ha de citar fragments significatius del text, demostrant que l’ha llegit i que l’ha entès. La primera pregunta del comentari sempre demana de vincular el fragment proposat amb els antecedents argumentals i amb el que segueix. A més, cal explicar per què el fragment proposat és important temàticament.

Passant a altres qüestions, Ricardo Rodrigo es va lamentar que pocs professors s’ofereixen a corregir exàmens de les PAU, segurament a causa de l’escassa retribució. Ens va dir també que alguns alumnes es queixen que en els seus centres no els expliquen tot el temari, i després, és clar, passa el que passa. I ens va demanar que insistim als alumnes que facen bona lletra. S’ha trobat amb molts exàmens completament il·legibles.

El més important que es va dir en la reunió és que tot continua igual. No s’introduirà cap canvi, ni en les lectures, ni en la programació, ni en les proves. Amb esperit servilment funcionarial, la universitat dóna per suposat que, d’acord amb la llei Wert, el 2017 ja no hi haurà PAU i que, per tant, no val la pena modificar res. La veritat, però, és que ningú sap si el 2017 se suprimirà la PAU o no. És molt possible que no. El mínim que es pot dir és que el futur recorregut de la llei Wert és, com a mínim, hipotètic. A mi m’hauria agradat proposar algun canvi en les lectures, i també en alguns punts de la programació. Però no.

En últim lloc, el coordinador ens va informar sobre les queixes que li han arribat d’algunes de les traduccions de les lectures obligatòries. Aquests problemes afecten únicament a les traduccions al castellà, cosa que va provocar un enriolament generalitzat entre els assistents que imparteixen l’assignatura en català. Concretament, es considera una passada que els alumnes hagen de llegir l’Infern de Dante en la traducció en prosa d’Austral. Ricardo Rodrigo va informar que s’havia posat en contacte amb Planeta per a preguntar sobre l’estat actual de la traducció en vers de la Divina Comèdia d’Ángel Crespo, i li van dir que està exhaurida. Sembla que n’hi ha una altra en Cátedra, però que, igual que la d’Austral, no és molt recomanable. Davant d’aquest panorama, el coordinador ha tirat coratjosament al dret i ha penjat en el web de la universitat un pdf amb la traducció d’Ángel Crespo dels vuit primers cants de l’Infern. Va remarcar que ho havia fet d’amagatotis (sigueu discrets, per tant, i no ho digueu a ningú), i que, com no s’ha de canviar res, en la prova de les PAU continuarà fent-se servir la traducció en prosa d’Austral. Els professors també s’han queixat de la qualitat de la traducció al castellà de La metamorfosi de Kafka, editada per ECIR.

I, sense més assumptes a tractar, es va alçar la sessió. L’ambient era fúnebre i abúlic. I se’n vam anar a casa.