Uns assaigs de Josep Iborra sobre els somnis

Com us comentava en l’entrada anterior, últimament he llegit algunes coses sobre el surrealisme i he vist moltes reproduccions de pintura surrealista. Això m’ha fet recordar que els somnis són un motiu molt insistit en els dos volums d’assaigs literaris que va publicar el meu pare. Repasse Breviari d’un bizantí i Inflexions i de seguida hi trobe aquesta reflexió que explica la fascinació o l’obsessió que molts sentim pels somnis: «Tot passa com si les forces que construeixen els somnis quan dormim, seguissen treballant en la vida de vigília. És clar que no hi tenen, com en el son, una iniciativa absoluta; no arriben a abolir el nostre món real. Així i tot, hi conserven una certa presència activa, tot alterant d'alguna manera la nostra consciència i el nostre comportament. Es podria parlar d'un estat de vigília reduïda, perquè sotmesa més o menys intensament al camp de gravitació nocturn, que hi interfereix amb més o menys intensitat. Mai no estem del tot desperts, ni del tot adormits.» 

Una nota sobre el surrealisme

Abans de les vacances vam enllestir en el curs de literatura universal el comentari de Les flors del mal de Baudelaire, sense dir res d’autors com Mallarmé, Rimbaud i Láutremont. En tornar, hem passat directament al tema de les avantguardes, 5.2. L’esperit de l’avantguarda: el surrealisme. Durant les vacances he repassat o llegit alguns llibres que em poden ser útils per a aquest tema. En destacaria, en primer lloc, El descrèdit de la realitat, de Joan Fuster. Les pàgines que dedica a la pintura surrealista contenen unes consideracions sobre el surrealisme que constitueixen una introducció excel·lent, molt sintètica, a aquest moviment. També són molt bons els capítols sobre Dalí i Miró. Molta més informació proporciona el llibre de Gaëtan Picon, Le surréalisme, editat per Skira, que tracta tant el surrealisme literari com el plàstic. També són molt valuoses les col·laboracions d’aquest crític francès en la Histoire des littératures, en tres volums, que va publicar La Pléiade sota la direcció de Raymond Queneau. Ara he començat el llibre de Guillermo de la Torre, Historia de las literaturas de vanguardia (Visor). És un volum de més de 900 pàgines i estic llegint-lo alternadament amb altres llibres que li passen al davant insolentment. Supose que el podré aprofitar per al curs que ve. Finalment, pel que fa a les avantguardes plàstiques l’editorial Taschen té molts volums il·lustrats sobre pintors i moviments a un preu molt assequible. 

Fullejant llibres en La Central

Aquesta setmana m’he estat uns dies a Barcelona. Entre altres coses, vaig fer una escapada a La Central, dijous de vesprada. De camí fins al carrer Mallorca, vaig passar també per Documenta, per la llibreria de la Generalitat, per Happy Books-La formiga d’or i per Catalònia. Poca cosa. No hi havia temps per més. 

En entrar a La Central, note de seguida l’olor de llibres nous i de fusta vella, que és tan agradable. Comence tot d'una a regirar i a fullejar en les taules de novetats. Veig una edició nova de Les ànimes mortes de Gógol. Es tracta d’una reedició de la traducció que Josep M. Güell va publicar en la MOLU ja fa molts anys. Ara l’ha reeditada Marbot Ediciones, una editorial que no coneixia. El nom de Marbot fa referència a l’esteta i crític d’art anglès Andrew Marbot, que era tot un personatge. En la mateixa taula hi ha un llibre d’un polonès, Jósef Czapski, Proust contra la decadencia, un assaig sobre Proust, que l’autor va escriure mentre estava en un camp de concentració soviètic. Sovint, aquestes obres que s’escriuen en condicions d’extrema pobresa, sense poder consultar cap llibre, donen un resultat excel·lent. Un escriptor confiat únicament a la seua memòria, sense les pròtesis dels altres llibres, sense Internet ni Google. Impressionant. Me l’apunte en la llibreteta que sempre duc damunt.