Després d'El cimetière marin, he continuat amb un llibre d'aforismes i reflexions de Valéry, Mauvaises pensées et autres. El títol me'l va fer atractiu, és clar, i només fullejar-lo una mica m'hi vaig quedar enganxat. De seguida em va venir al cap aquell aforisme de Joan Fuster: «Atenció: tot pensament és un mal pensament». Potser, Fuster es va inspirar en el títol d’aquest llibre de Valéry. Ara no tinc ganes de fer-ne un estudi comparat, però em sembla que Mauvaises pensées et autres ressona clarament en més d’un pas del Diccionari per a ociosos i de Consells, proverbis i insolències.
L'expressió «mals pensaments» té un sentit doble. D'una banda, pensaments incorrectes, erronis; de l'altra, pensaments pecaminosos, subversius, insolents. Ara bé, fins a quin punt es pot traçar una separació entre aquests dos sentits? Per a l’ortodòxia, la veritat és la veritat i qualsevol intent de refutar-la només es pot atribuir a una maniobra insidiosa. A un mal pensament, doncs. Per als ortodoxos, els pensaments dels heterodoxos no són mai innocents. No ho poden ser. El mer intent de pensar fora del marc de la «veritat» és un error i, en tant que voluntari, una mostra de mala voluntat.
M'he entretingut traduint al català alguns d'aquests mals pensaments de Valéry. Aquí els teniu:
L'origen de la «raó», o de la noció de raó, és potser la transacció. Cal transigir, de vegades amb la «lògica» ; de vegades amb l'impuls o la intuïció; de vegades amb els fets. Intenta, doncs, sempre que t'arribe aquest mot de Raó, de tu o dels altres, de reemplaçar-lo per aquest altre més precís de «transacció». Per tant, cap deessa…
*
Cada pensament és una excepció a una regla general que és de no pensar.
*
Tot poema és necessàriament o exagerat, o obscur, o ridícul, o indiferent per alguna banda.
*
Cal ser ingenu per percebre una diferència entre una novel·la realista i un conte de fades.
*
Els optimistes escriuen mal.
*
Escriptors sonors —violents.
Un home tot sol a la seua habitació tocant el trombó.
*
Si els morts és despertassen, es despertarien morint.
*
Potser és una espina amagada i insuportable que tenim a la carn el que ens fa difícil i durs amb tot el món.
*
La consciència regna i no governa.
*
Oh Jo, no ets pas tu qui trobes la teua idea; ben altrament, és una idea qui et troba i t'adopta.
El que tu anomenes Jo, el teu Jo, no habita gens en la profunditat del teu sistema viu. No hi ha gens de Jo en la substància del teu cervell; però ella produeix el Jo com ella produeix les idees. A la lluïssor s'ubica d'una idea, el Jo al seu torn és excitat i es declara.
*
La vanitat consisteix a ser sensible a l'opinió probable dels altres sobre nosaltres.
L'orgull consisteix a ser-hi insensible. Però uns tenen un orgull feble que imita aquesta insensibilitat o se'n fa la il·lusió per mitjà de la segregació i l'allunyament del món. Fan trampa. Els altres (que potser no existeixen) no ignoren res del món, però no fan cas dels sentiments sobre ells.
*
El qui no comparteix les nostres repugnàncies ens repugna.
*
Elogi de l’hipòcrita.
L’hipòcrita no pot ser tan completament malvat o dolent com el sincer.
*
Un elogi és una injúria per a l'orgull.
*
La mort fixa el personatge com el bany químic fixa el clixé.
Un personatge històric no és més que el resultat d'una fixació en tal moment, en tal estat.
*
Sobre les coses extremes —com la mort—, els vius, que es renoven, es repeteixen indefinidament. Van entre tres o quatre idees que els són les quatre parets de la seua cambra mental, rebotant d'una a l'altra com a pilotes.
*
La meditació sobre la mort (gènere Pascal) és cosa d'homes que no han de lluitar per la seua vida, per guanyar el pa, per sostenir els fills.
L'eternitat ocupa els qui tenen temps a perdre. És una forma de temps lliure.
*
Tot home espera algun miracle… o del seu esperit; o del seu cos; o d’algú; o dels esdeveniments.
*
Quina joia de la vida, quin moment de diamant valdrà mai el dolor que pot causar la seua pèrdua?
*
L'esperança veu un defecte en la cuirassa de les coses.
*
Política de la vida.
El que és real sempre és a l'oposició.
*
El passat viu d'atzars. Tot incident provoca un record.
*
Del que més s'ocupa, és del que menys en parla. El que és sempre en l'esperit, no és gairebé mai als llavis.
*
«Conviccions».
Mot que permet de posar, amb una bona consciència, el to de la força al servei de la incertesa.
*
Si ho mirem de prop, veiem que hi ha una enveja secreta en el menyspreu.
Imagineu bé el que menyspreeu i sentireu que és sempre una felicitat que no teniu pas, una llibertat que no preneu, un coratge, una habilitat, una força, uns avantatges que us manquen, i dels quals us consoleu per aquest menyspreu.
Es vomita el que no es digereix.
*
La feblesa de la força és creure només en la força.
*
La humanitat és molt jove: la seua memòria, curta. Per tant, podem suposar que les lleis físiques conegudes no són més que els resums d'observacions insuficientment prolongades, i que aquesta humanitat tan sàvia ha existit fins aquí entre dues manifestacions de lleis prodigioses i discontínues, entre dos límits de l'ordre del món. No és impossible que alguns fets inexplicables, com l'aparició de la vida a la terra, siguen els efectes de lleis discontínues —de les quals no hem tingut temps encara d'observar-ne els estats successius.
Pensem un moment en la hipòtesi de l'evolució. Un observador de l'època de les ammonites hauria previst els mamífers?
Quin savi de l'època de d’Alembert hauria previst l’electrodinàmica de Maxwell? I Maxwell el que va venir després?
*
Tot comença per una interrupció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada