Algunes opinions del doctor Johnson sobre la lectura i els llibres

El doctor Johnson és un dels grans lectors que recorda la història. Llegia moltíssim, certament, però pocs llibres de cap a cap. El que més li agradava era fullejar-los, obrir-los per on li semblava, llegir-ne un fragment o altre i deixar-los estar. Montaigne també reivindicava aquesta lectura fragmentària, a bots, no gens sistemàtica. Això que diuen que fa la gent ara per culpa d’Internet, sembla que ja s’havia inventat uns segles abans. 

Tan gran lector com era, o potser per això mateix, perquè sabia de què parlava, el doctor Johnson era molt crític amb els llibres. Des del punt de vista actual, tan ensucrat, moltes de les seues opinions al respecte resulten políticament o culturalment incorrectes. Una vegada va dir que la lectura era un mitjà incòmode i imperfecte de trobar informació. Una altra, que ningú no llegiria si tingués alguna cosa millor a fer. Ara, repassant The Lives of the English Poets, hi he trobat aquest fragment en què exposa, amb més detall, les raons o els motius que ens impulsen a llegir:

»Some read that they may embellish their conversation, or shine in dispute; some that they may not be detected in ignorance, or want the reputation of literary accomplishments : but the most general and prevalent reason of study, is the impossibility of finding another amusement equally cheap or constant, equally independent on the hour or the weather. He that wants money to follow the chase of pleasure through her yearly circuit, and is left at home when the gay world rolls to Bath or Tunbridge; he whose gout compels him to hear from his chamber, the rattle of chariots transporting happier beings to plays and assemblies, will be forced to seek in books a refuge from himself.» 

Segons el doctor Johnson, per tant, alguns llegeixen per fer-se els sabuts o per no quedar en evidència com uns ignorants. Ara, la raó principal és que no hi ha cap entreteniment que siga tan barat i tan accessible, tan independent de qualsevol circumstància exterior, com un llibre. Fins aquí, molt bé, però… el motiu fonamental, segons Johnson, és que només recorrem a la lectura quan no tenim un altre mitjà per cercar un refugi de nosaltres mateixos. Tot plegat, revela una visió una mica depressiva de la naturalesa humana. Cercar un refugi de nosaltres mateixos! Em ve al cap aquell aforisme de Fuster: «I tu? Que no ets “mala companyia”?» 

Antologia portàtil de la poesia universal (50): Carner

BÈLGICA
Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
m’agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres
guarnides d’arços, d’oms i de pereres;
viure quiet, no mai assenyalat,
en una nació de bones gents plegades,
com cor vora de cor ciutat vora ciutat,
i carrers i fanals avançant per les prades.
I cel i núvol, manyacs o cruels,
restarien captius en canals d’aigua trèmula,
tota desig d’emmirallar els estels.

M’agradaria fer-me vell dins una
ciutat amb uns soldats no gaire de debò,
on tothom s’entendrís de música i pintures
o del bell arbre japonès quan treu la flor,
on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa,
on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats
de pipes, de parlades i d’hospitalitats,
amb flors ardents, magnífica sorpresa,
fins en els dies més gebrats.
I tot sovint, vora un portal d’església,
hi hauria, acolorit, un mercat de renom,
amb botí de la mar, amb presents de la terra,
amb molt de tot per a tothom.

Una ciutat on vagaria
de veure, per amor de la malenconia
o per desig de novetat dringant,
cases antigues amb un parc on nien ombres
i moltes cases noves amb jardinets davant.
Hom trobaria savis de moltes de maneres;
i cent paraigües eminents
farien —ai, badats— oficials rengleres
en la inauguració dels monuments.
I tot de sobte, al caire de llargues avingudes,
hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys
per a l’amor, la joia, la solitud i els planys.
De molt, desert, de molt, dejú,
viuria enmig dels altres, un poc en cadascú.

Però ningú
no se’n podria témer en fent sa via.
Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria,
ben a recer, de brollador ben clar,
amb peixos d’or que hi fan més alegria.
De mi dirien nens amb molles a la mà:
—És el senyor de cada dia.

Josep Carner (1884-1970)

(Josep Carner, Poesia. Quaderns Crema)

Us recomane que llegiu l’interessant Postil·la a ‘Bèlgica’ de Jaume Coll, sobre l’origen d’aquest poema.

Una biblioteca online de la literatura italiana

En la nota que vaig publicar la setmana passada sobre Clàssics per a la vida, de Nuccio Ordine, comentava que el més m’havia interessat d’aquest llibre era la citació d’un fragment dels Ricordi de Francesco Guicciardini (1483-1540). Com podeu suposar, de seguida vaig recórrer al cercador de Google per saber-ne més i el primer resultat em va proporcionar justament el que més desitjava: un pdf complet dels Ricordi, en una edició electrònica molt ben maquetada que es pot descarregar lliurement. 

Em vaig adonar de seguida que aquesta edició formava part de la Biblioteca della Letteratura Italiana, una antologia de les principals obres clàssiques de la literatura italiana, que es poden descarregar en pdf igual que els Ricordi: hi ha, en edicions íntegres, la Divina Commedia, l’Orlando furioso, les principals obres d’Aretino, de Boccaccio, de Giordano Bruno, de Goldoni, de Manzoni, de Maquiavel, les vides del Vasari, la història de la literatura italiana de De Sanctis… Es tracta d’un cas clar de serendipity, de casualitat afortunada. Buscant, trobes el que no esperaves, que encara t’interessa més que el que buscaves en un primer lloc.

Aquesta biblioteca online de la literatura italiana és un treball dut a terme per Pianetascuola en col·laboració amb l’editorial Einaudi, amb l’objectiu de posar a l’abast dels estudiants una àmplia selecció de la literatura italiana de forma completament gratuïta, en edicions filològicament fiables i en format pdf, que permet una extrema simplicitat d’ús. Tots aquests textos de la Biblioteca della Letteratura Italiana estan extrets de la Letteratura Italiana Einaudi, una biblioteca multimèdia publicada en 10 CD-ROM, que conté 342 obres de 205 autors, des del segle XII fins als nostres dies, fitxes bibliogràfiques, assaigs crítics, textos comentats, taules cronològiques, etc. 

L’únic que fa falta, evidentment, és saber llegir en italià. Si no en sabeu, ara ja teniu una excusa de pes, i un mitjà, per aprendre’n.