Lionel Trilling (1905-1975) |
Hi ha un llibre del crític nord-americà Lionel Trilling, un volum gruixut de més de 1.300 pàgines, que m’estime particularment. És una antologia de textos de narrativa, de poesia i de teatre, de diferents autors i de diferents èpoques, que Trilling utilitzava en les seues classes en la universitat. Molts d’aquests textos porten un comentari del mateix Trilling. Aquests comentaris, uns assaigs breus en realitat, són un prodigi de claredat i de penetració crítica a l’hora de destacar aspectes fonamentals d’una sèrie d’obres literàries molt diverses.
El títol d’aquest llibre, que no està traduït ni al català ni al castellà, i em sembla que tampoc al francès ni a l’alemany, és The Experience of Literature. A Reader with Commentaries. Els comentaris s’han publicat també separadament amb el títol de Prefaces to the Experience of Literature. The Experience of Literature és un títol molt bonic i enuncia de manera molt exacta el propòsit que animava les classes de literatura de Trilling: partir de l’experiència de la literatura, de la lectura, i a partir d’aquesta establir un diàleg o una conversa, com una manera de prolongar les implicacions i suggestions que tota lectura suscita. Res a veure amb el nefand comentari de text.
Trilling, com a crític, no es va preocupar mai per la teoria de la literatura i desconfiava profundament dels qui consideren que la literatura és una activitat autònoma que es justifica per ella mateixa. El rètol “experiència de la literatura” recorda, en canvi, que la literatura és fonamentalment una forma d’experiència del món i de la vida, és clar que amb una dimensió estètica que l’especifica i la diferencia d’altres experiències personals. Ja m’hi vaig referir en una entrada anterior (Fer classe de literatura).
En el pròleg que encapçala l’antologia, Trilling afirma que va escriure els comentaris dels textos seleccionats per ajudar a convertir-ne la lectura en una experiència, “having in mind what the word implies of an activity of consciusness and response. They try to suggest that the work of literature is an object that may be freely touched and handled, picked up, turned over, looked at from this angle or that, at least in some sense, possessed.” Amb aquests assaigs tractava de suggerir al lector com podia aconseguir una connexió més activa amb el que havia llegit.
En l’apartat de narrativa, Trilling va seleccionar relats curts —short stories—, que es presten millor a l’anàlisi en l’aula. Entre altres relats, n’hi ha de Hawthorne, de Melville —Bartleby, l’escrivent—, de Dostoievski —El gran inquisidor—, de Tolstoi —La mort d’Ivan Ílitx—, de Maupassant i de Txèkhov, de Henry James i de Conrad, de Joyce —Els morts— i de Kafka, de Mann, de Babel, de Hemingway, de Faulkner, d’Albert Camus… En teatre va seleccionar Èdip rei de Sòfocles, El rei Lear de Shakespeare, L’ànec salvatge d’Ibsen, Les tres germanes de Txèkhov, i obres de Shaw, de Pirandello, de Yeats i de Brecht. La part dedicada a la poesia és una antologia de la poesia anglesa, que és la millor lírica de la literatura universal. És una llàstima que Trilling no ampliés la selecció a l’assaig, a les memòries i diaris, a les correspondències i biografies, la part menys “literària” de la literatura, que és sovint la que té més encant i interès i que en la literatura en llengua anglesa és particularment rica.
Abans —no sé si se’n fan encara— era habitual en moltes universitats nord-americanes, d’humanitats o no, que hi hagués un curs anomenat Great Books. Com el de Trilling, aquests cursos consistien en la lectura, comentari i discussió d’una selecció de llibres fonamentals, que no necessàriament havien de ser de literatura en el sentit reduccionista habitual (narrativa, poesia i teatre). Paral·lelament, en moltes facultats de disciplines humanistes hi havia un curs sobre ciència. En castellà hi ha traduït un llibre molt recomanable, Física para poetas, de Robert H. March (Siglo xxi Editores) que té l’origen en aquests cursos. Dels cursos de Greats Books, es pot llegir traduït al castellà Los grandes libros de David Denby (Acento Editorial).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada