dimarts, 18 de novembre de 2014

Dues adquisicions i una comanda en Tres i Quatre


Avui he tingut dues classes seguides a primera i segona hores. Despréstenia un buit, que he aprofitat per anar-me’n disparat a Tres i Quatre. Avui era un gran dia: avui es posava la venda La vida lenta, de Josep Pla, recull de les notes per a tres diaris dels anys 1956, 1957 i 1964, inèdites fins ara. Només entrar a Tres i Quatre m’he encarat amb Núria, que acabava d’obrir. Li he dit bon dia i li he exigit el meu exemplar. Me l’ha donat de seguida, és clar. Havia quedat amb ella, ja feia mesos, que la primera còpia de La vida lenta que arribés a València havia de ser per a mi. Però en aquest món la felicitat no és mai completa. Núria m’ha confessat que ahir de vesprada, poc abans de tancar, va arribar la caixa amb els llibres de Pla, i Gustau Muñoz, que justament passava per allí en aquell moment, se n’havia endut un. M’ha donat molta ràbia. Sempre hi ha algú que se’ns avança!

Aferrant amb força el meu Pla, m’he posat a inspeccionar una mica les novetats i me n’he topat amb una altra d’imprescindible: Leviatan i altres narracions, de Joseph Roth, en traducció al català de Raül Garrigasait. Al cabàs. Encara no havia arribat una altra novetat que constitueix una fita en el món editorial català, però l’he encomanada pel procediment d’urgència. Es tracta de Per voluntat i per atzar, de Pierre Boulez, recull de les entrevistes que li va fer Célestin Deliège, publicat per Riurau Editors en traducció de Vicent Minguet. Jaume Ortolà, factòtum de l’editorial, s’ha atrevit a publicar un llibre sobre música, que porta més de quinze anys exhaurit en l’edició original francesa. Un luxe. Estaria bé que els lectors com cal estiguéssem a l’altura de les circumtàncies. Aquest llibre s’ha d’adquirir i s’ha de llegir. Jaume Ortolà ha fet una aposta que mereix guanyar. Tingueu en compte que Pierre Boulez, director d’orquestra, compositor i assagista, és una de les figures clau de la música de la segona meitat del segle XX. I un dels pocs intel·lectuals dignes d’aquest nom. La claredat, la precisió i la intel·ligència són algunes de les virtuts tant de les seues interpretacions i composicions musicals, com dels seus escrits. 

He pagat les dues adquisicions i ja em disposava a anar-me’n resignadament a una reunió que tenia a l’institut. Abans, però, he fet una última ullada i he descobert, discretament col·locat a dalt d’un prestatge, una edició bilingüe francès-castellà dels Assaigs de Montaigne, que acaba de publicar Galaxia Gutenberg en un sol volum, en paper bíblia de molta qualitat, molt agradable al tacte i a la vista. M’he quedat clavat una estona, fullejant-lo. Està clar que Núria i Eva han convertit la llibreria Tres i Quatre en un espai ple de temptacions, un autèntic antro de perdisión. Però he fet el cor fort i he deixat el Montaigne al prestatge. Ja caurà. I me n’he anat a la maleïda reunió.



1 comentari:

  1. Molt divertit l'apunt, Enric.
    Certament, una llibreria és tota una temptació; sobretot quan està ben assortida de llibres en català com és el cas de la que regenten la Núria i l'Eva. Només cal insistir un poc i acabes deixant-te temptar per alguna portada i contingut atractiu, que és, fins i tot, més digestiu que qualsevol programa de televisió de moda o prendre's una copa amb segons quines amistats! ;)

    ResponElimina