Llistes de llibres

M’agrada molt fer llistes de llibres: de llibres que vull llegir, de llibres que voldria comprar, de llibres sobre un tema específic, dels millors llibres sobre el que siga… Les llistes del que vull llegir, evidentment, les he de refer contínuament. Abans d’acabar-ne una, es publica un llibre que m’interessa molt i que, per tant, passa per davant de tots els altres, o la lectura d’un llibre de la llista em porta a llegir-ne un altre o uns altres que no hi eren, de manera que la llista inicial es multiplica i es ramifica sense aturador. 

Quan faig una d’aquestes llistes, procure que estiga una mica equilibrada: que hi haja obres de diferents literatures i gèneres, i també en llengües diferents. Poca especialització o, més exactament, massa dispersió. Tinc una carpeta plena de llistes de llibres: llistes abandonades, o postergades, mig oblidades. 

Fer llistes és divertit; és com preparar un itinerari d’un viatge de vacances. A més de fer-ne, també m’agrada llegir-ne, incloent-hi les bibliografies i els catàlegs de les llibreries. És clar que m’atrauen molt més llistes com la de la Biblioteca personal de Borges o la que es podria extreure de les Notes disperses de Pla. No hi ha cosa que em pique més la curiositat que saber els llibres que llegeixen o llegien els escriptors que admire. Qui sap si hi trobaré un títol que se m’apareix de sobte com una perspectiva plena d’al·licients. Llegint llistes de llibres sempre espere que es produirà un cas de serendipity, de casualitat afortunada. De fet, les millors troballes són sempre les que no cercàvem. No sabíem el que estàvem buscant fins que ho trobem; no ho sabíem, però quan es produeix l’aparició la reconeixem de seguida. 

El mercat editorial ofereix molts llibres que, en realitat, són llistes de llibres, concretament de què s’ha de llegir. La que es reprodueix en El cànon occidental de Harold Bloom és una de les més conegudes. El mateix Bloom n’ha segregat moltes, com Què cal llegir i per què (Anagrama-Empúries), de títol definitori. Ara proliferen llibres del tipus de Los 1000 mejores libros, la majoria traduïts de l’anglès. L’inconvenient de totes aquestes llistes és que són molt previsibles. Més útil és una obra com An English Library, una proposta de biblioteca anglesa organitzada per gèneres i amb comentaris molt breus i intel·ligents per a cada un dels títols seleccionats. Com introducció a la literatura anglesa m’ha servit més que qualsevol manual d’història de la literatura. 

Per als qui els agraden les llistes de llibres, Amazon ofereix una funcionalitat molt útil, anomenada listmania. Quan consulteu algun llibre en Amazon, veureu que en la columna de l’esquerra apareixen de vegades els enllaços a llistes de llibres creades pels usuaris relacionades amb el llibre que esteu consultant. Qualsevol usuari en pot crear una i també pot cercar-ne en el fons de listmania. Faig una prova: teclege “chekhov” i em dóna un resultat de 157 llistes. A continuació teclegle “trilling”, el crític nord-americà, i el seu nom apareix en 17 llistes. La primera d’aquestes llistes porta per títol Books about Books, una llista de llibres amb llistes de llibres! 

Fa temps, vaig intentar trobar per Internet un llibre de Raymond Queneau, Pour une bibliothèque ideale, en què arreplegava les llistes dels llibres preferits d’una sèrie d’escriptors francesos. Estranyament, no en vaig trobar cap exemplar en les llibreries online, però pel camí em vaig topar amb un web dedicat a llistes de llibres, Gateway of the Vast Realms, en què apareixia reproduïda la llista final del llibre de Queneau amb els overall top 100. 

Hi ha un llibre d’Umberto Eco que porta per títol El vértigo de las listas (Lumen). No l’he llegit. El vaig fullejar fa temps en una llibreria i el meu olfacte no s’hi va sentir atret. No el tinc inclòs en cap llista, ni de compra ni de lectura. És possible que injustament.