«Elogi dels diners» i «Lo que puede el dinero»: una lectura comparada d’Anselm Turmeda i de l’Arcipreste de Hita

Un dels procediments que més m’agrada utilitzar en les classes de literatura és el comentari comparat de textos. Aquesta tàctica ofereix diversos avantatges: delimita clarament el que s’ha de comentar, obliga a una lectura atenta i habitua a cercar contrastos i analogies entre les obres i els autors —estils, visions de la vida, etc—, cosa que ressalta les característiques de cada text. És una bona manera, per tant, d’ensenyar a llegir. 

En la serp blanca he publicat fins ara alguns comentaris comparats. Entre d’altres, L’engendrament i el naixement de Jaume I: un comentari comparat, Dos contes especulars de Maupassant, Dos contes tristos i La Divina Comèdia i la literatura dels camps de concentració. Tots aquests escrits tenen l’origen en l’aula. 

Fa uns cursos, vaig dedicar unes quantes sessions a comparar Bearn de Llorenç Villalonga amb El guepard del príncep de Lampedusa, i aquesta última amb la pel·lícula que en va fer Visconti. Tinc un bon record d’aquelles classes. Però hi ha un exercici que no he practicat encara i que algun dia m’agradaria dur a terme: comparar una novel·la bona amb una de dolenta. Crec que seria molt útil i instructiu. 

Enguany, en les classes de literatura medieval de primer de batxillerat, a més d’alguns fragments de les cròniques sobre un mateix fet, hem comparat fins ara la descripció de l’infern dels sermons de sant Vicent Ferrer amb la de l’Infern de Dante i, la setmana passada, l’Elogi dels diners d’Anselm Turmeda amb Lo que puede el dinero, un poema extret del Libro del buen amor de l’Arcipreste de Hita. Tant el poema de Turmeda com el de l’Arcipreste tracten un mateix tòpic: l’elogi dels diners com a procediment irònic de crítica social. La literatura medieval no tenia la concepció de l’originalitat pròpia de la literatura moderna i es basava majoritàriament en la recreació d’uns temes fixats per la tradició, a partir dels quals els escriptors introduïen variacions formals i de contingut.

Els dos poemes són tan semblants que fins i tot contenen versos pràcticament idèntics. Així, el vers de Turmeda «Diners de tort fan veritat» equival, en el poema de l’Arcipreste, a «de verdad hace mentiras; de mentiras hace verdades»; «savi fan tornar l’hom orat», a «al torpe hace discreto» i «Totes coses per ell se fan,/ en esta vida», a « toda cosa del siglo se hace por su amor». 

Tots dos poemes comparteixen un to anticlerical molt insistit, més el de l’Arcipreste que el de Turmeda. Aquest, en canvi, va més enllà i expressa un escepticisme religiós que no apareix en el poema de l’Arcipreste de Hita: 

Diners tornen los malalts sans; 

moros, jueus e crestians, 

lleixant a Déu e tots los sants, 

       diners adoren. 

L’Elogi dels diners basa bona part de la seua força expressiva en un joc d’oposicions que estructura tot el poema: tort-veritat, jutge-advocat, savi-orat, bé-mal, infernal-celestial, magres-gords, lledesmes-bords, malalts-sans, no-hoc. Aquest joc d’oposicions, al seu torn, és una versió del tòpic del món al revés. El poder dels diners es mostra en la seua capacitat de capgirar el món. Res no és el que sembla i Déu no és l’explicació última de les coses, sinó els diners. 

De cara als alumnes, l’Elogi dels diners i Lo que puede el dinero tenen l’atractiu de poder-los escoltar en les versions cantades de Raimon i de Paco Ibáñez respectivament. Ací en teniu les lletres i els àudios: 

Elogi dels diners 

Diners de tort fan veritat, 

e de jutge fan advocat; 

savi fan tornar l’hom orat, 

       pus que d’ells haja. 

Diners fan bé, diners fan mal, 

diners fan l’home infernal 

e fan-lo sant celestial, 

       segons que els usa. 

Diners fan bregues e remors, 

e vituperis e honors, 

e fan cantar preïcadors: 

       Beati quorum. 

Diners alegren los infants 

e fan cantar los capellans 

e los frares carmelitans 

       a les grans festes. 

Diners, magres fan tornar gords, 

e tornen lledesmes los bords. 

Si diràs “jas” a hòmens sords, 

       tantost se giren. 

Diners tornen los malalts sans; 

moros, jueus e crestians, 

lleixant a Déu e tots los sants, 

       diners adoren. 

Diners fan avui al món lo joc, 

e fan honor a molt badoc; 

a qui diu “no” fan dir-li “hoc”. 

       Vejats miracle! 

Diners, doncs, vulles aplegar. 

Si els pots haver no els lleixs anar; 

si molts n’hauràs poràs tornar 

       papa de Roma. 

Si vols haver bé e no dan 

per advocat té sant “jo ha’n”. 

Totes coses per ell se fan, 

       en esta vida. 

Anselm Turmeda, Llibre de bons amonestaments 

-Raimon, Elogi dels diners d’Anselm Turmeda:

Lo que puede el dinero 
Hace mucho el dinero, mucho se le ha de amar;

al torpe hace discreto, hombre de respetar,
hace correr al cojo al mudo le hace hablar;
el que no tiene manos bien lo quiere tomar.

También al hombre necio y rudo labrador
dineros le convierten en hidalgo doctor;
Cuanto más rico es uno, más grande es su valor,
quien no tiene dinero no es de sí señor.

Y si tienes dinero tendrás consolación,
placeres y alegrías y del Papa ración,
comprarás Paraíso, ganarás la salvación:
donde hay mucho dinero hay mucha bendición.

Él crea los priores, los obispos, los abades,
arzobispos, doctores, patriarcas, potestades;
a los clérigos necios da muchas dignidades,
de verdad hace mentiras; de mentiras hace verdades.

Él hace muchos clérigos y muchos ordenados,
muchos monjes y monjas, religiosos sagrados,
el dinero les da por bien examinados:
a los pobres les dicen que no son ilustrados.

Yo he visto a muchos curas en sus predicaciones,
despreciar el dinero, también sus tentaciones,
pero, al fin, por dinero otorgan los perdones,
absuelven los ayunos y ofrecen oraciones.

Dicen frailes y clérigos que aman a Dios servir,
más si huelen que el rico está para morir,
y oyen que su dinero empieza a retiñir,
por quién ha de cogerlo empiezan a reñir.

En resumen lo digo, entiéndelo mejor,
el dinero es del mundo el gran agitador,
hace señor al siervo y siervo hace al señor,
toda cosa del siglo se hace por su amor.

Arcipreste de Hita, Libro del buen amor

-Paco Ibáñez, Lo que puede el dinero de l’Arcipreste de Hita: