Fa poc vaig estar al monestir de Sant Miquel dels Reis i, tot i que no era exactament el motiu de la meua visita, vaig passejar entre claustre i claustre una bona estona. Gairebé no hi havia gent, llevat d’una guia que explicava ràpidament els trets bàsics de les parts renaixentistes més significatives de l’edificació a un grapat d’excursionistes ociosos. «No passeu» o alguna cosa semblant posava en moltes de les portes que amagaven racons històrics. Per als més curiosos, el rètol constituïa una incitació a descobrir-hi racons inèdits.
Vaig deixar per al final de la visita l’exposició que han organitzat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Universitat de València i la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu amb motiu de l’Any Joan Roís de Corella, que va ser el 2013. A la Sala Capitular del monestir no hi havia ningú. Vaig aprofitar per observar i llegir amb deteniment cada exemplar exposat. Just a l’entrada hi havia una breu explicació de la figura de Corella i, tot seguit, la impremta, mostres de la literatura del XV i la Inquisició completaven el gruix temàtic de l’exposició. El que més em va cridar l’atenció, sens dubte, els exemplars de les edicions d’Ausiàs March que es difongueren per tota la Península a partir del segle XVI, tant en català com traduïdes, amb les referències dels aleshores tres en un, editors-impressors-llibreters.
Deixant enrere manuscrits i edicions facsímils, em vaig topar amb un mural voluminós en el qual hi havia el conegut poema de La balada de la garsa i l’esmerla. Vaig començar a llegir-lo de nou, per què no, amb la música de la Capella dels Ministrers de fons: «Ab los peus verds, los ulls e celles negres, / penatge blanc, he vista una garsa». Aleshores em va vindre al cap el recentment premiat Raimon i tot el conjunt de músics que s’han esforçat per apropar al poble els nostres clàssics: Maria del Mar Bonet, Ovidi, Llach, Al Tall... i un llarg etcètera. Al fons de la sala es projectava un audiovisual en bucle, mai no falla. Era un documental de RTVV que es va emetre pocs dies abans que s’anunciara el tancament de les seues emissions, un diumenge a la nit, on molts esperàvem veure una mostra de la reformulada televisió valenciana, que ja no va tindre l’oportunitat de continuar. Ara per ara, aquest documental del programa Dossiers, que duu per títol Descobrint Corella, es pot visualitzar al YouTube i també en aquest enllaç de la videoteca de Cervantes Virtual.
Una vegada fora, vaig decidir tornar a pujar dalt per fer alguna foto del claustre abans de fer camí cap a classe. El sol s’esmunyia a través de les finestres de l’escala. M’imaginava els monjos passejant, llegint i gaudint de la tranquil·litat i l’harmonia que desprenien les gruixudes parets de pedra. Vaig fer una ullada al rellotge. Havien passat dues hores i mitja des que havia arribat al monestir. Ja era hora de tornar a la realitat. Per a qui vulga anar-hi, l’exposició estarà oberta al públic fins al maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada