La Rochefoucauld va tenir una vida molt agitada, que donaria per a una novel·la ben gruixuda. En l’advertència al lector que va redactar per a l’edició del 1665, hi va escriure: «Heus aquí un retrat del cor de l'home que dono al públic sota el nom de Reflexions o màximes morals. Corre el risc de no agradar a tothom, perquè algú trobarà que tal vegada s'hi assembla massa i no és gaire falaguer». Una mica més avant, hi va afegir que el seu llibre «no evitarà la censura de certes persones que no poden sofrir que algú es posi a penetrat al fons del seu cor, i que es creuen amb el dret d'impedir que altres les coneguin, perquè no es volen conèixer a sí mateixes».
Mme de Lafayette va escriure un vegada a Mme de Sablé: «Nous avons lu les maximes de M. de La Rochefoucauld. Ha, Madame! quelle corruption il faut avoir dans l’esprit et dans le coeur pour être capable d’imaginer tout cela!»
Aldous Huxley, quan anava de viatge, portava sempre a la butxaca esquerra de dalt de l’armilla una reimpressió minúscula de les Màximes.
Una tria de les Màximes de La Rochefoucauld:
Tenim més força que voluntat; i sovint per excusar-nos a nosaltres mateixos ens imaginem que les coses són impossibles.
*
Si no tinguéssim cap defecte no trobaríem tant de plaer a destacar-los en els altres.
*
Pots n'hi ha que no s'avergonyeixin d'haver-se estimat, quan ja no s'estimen.
*
Tothom és queixa de la seva memòria, i ningú no es queixa del seu judici.
*
Estem tan acostumats a disfressar-nos davant els altres, que a la fi ens disfressem davant nosaltres mateixos.
*
Molt sovint és fa el bé per poder fer el mal impunement.
*
La feblesa és l'únic defecte que no es pot corregir.
*
Mai no s'és tan ridícul per les qualitats que es tenen com per les que hom simula tenir.
*
Tot i què la peresa i la timidesa ens retenen en el deure, la nostra virtut s'emporta sovint l'honor.
*
La virtut no aniria tan lluny si la vanitat no li fes companyia.
*
La pressa excessiva a pagar un deute de gratitud és una mena d’ingratitud.
*
És una gran bogeria voler ser assenyat tot sol.
*
Per bé que es parli de nosaltres, mai no ens assabentem de res de nou.
*
¿Per què hem de tenir memòria per recordar fins els més petits detalls del que ens ha passat i no en tenim per recordar quantes vegades ho hem explicat a una mateixa persona?
*
No hi ha gaires covards que coneguin sempre tota la seva por.
*
El més gran delicte de la perspicàcia no és anar fins al final, sinó passar-se’n.
*
Les ganes de parlar de nosaltres mateixos i de fer veure els nostres defectes pel cantó que ens convé fan una gran part de la nostra sinceritat.
*
De tots els nostres defectes, aquell amb què estem més d'acord es la peresa; ens convencem que lliga be amb totes les virtuts tranquil·les i que, sense fer malbé les altres, només en suspèn les funcions.
*
Arribem ben novells a les diverses edats de la vida, i sovint ens manca experiència, malgrat els anys.
*
Els nostres enemics s'acosten més a la veritat en els judicis que fan sobre nosaltres que nosaltres mateixos.
*
L'orgull té les seves extravagàncies, com les altres passions; ens avergonyim de confessar que tenim gelosia i considerem un honor haver-ne tingut o ser capaços de tenir-ne.
*
La moderació és com la sobrietat; prou que voldríem atipar nos més, però temem que ens faci mal.
*
En l'adversitat dels nostres millors amics, trobem alguna cosa que no ens desagrada.
*
És una malaltia emprenyadora conservar la salut amb un règim massa sever.
*
El que sovint ens impedeix jutjar correctament les sentències que proven la falsedat de les virtuts és que creiem amb massa facilitat que són veritables en nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada