In Púribus Llibres és una nova editorial, fruit d’una iniciativa conjunta de L'Eixam Edicions i Gran Angular Indústries Culturals, que s’ha estrenat fa poc amb la publicació de quatre títols: Sic transit gloria, mindundi, de Josep J. Conill; Màximes i pensaments, de Chamfort, en traducció de Guillem Calaforra; Balanç d’existències, de Joan Dolç i Passeres, d’Amadeu Viana. Aquests quatre llibres han estat publicats també per la mateixa editorial en versió castellana.
Ja m’he llegit el de Chamfort, i de seguida que puga passaré al de Josep Conill. Ara voldria comentar-vos breument les Màximes i pensaments del primer, en paraules de Josep Pla «el moralista francès més agut i més bon observador» i «un dels més grans escriptors de la llengua francesa».
Dins de la tradició de la literatura moralista, la seua obra se’ns apareix com una de les més crítiques i radicals. Seguia l’estela de Diderot. Chamfort, que no concebia «una saviesa sense desconfiança», es malfiava també dels aforismes. Afirmava que «les màximes, els axiomes, com els compendis, són obra de persones de geni que han treballat, segons sembla, a la manera dels esperits mediocres o peresosos. El peresós es conforma amb una màxima que l’eximeix de fer ell mateix les observacions que han menat l'autor de la màxima al resultat de què fa partícip el seu lector. El peresós i l'home mediocre es creuen eximits d'anar més enllà, i donen a la màxima una generalitat que l'autor, tret que sigui ell mateix mediocre (cosa que passa a vegades), no ha pretès pas donar-li». Concloïa que «cal només observar, per no ser víctima de la xerrameca dels moralistes». De fet, una part de la seua obra, que no s’ha reproduït en aquesta edició catalana, està formada pel simple report d’anècdotes.
Tampoc no li interessaven els aforismes com a mostra d’enginy, sovint purament verbal. Com destaca Guillem Calaforra en la introducció que ha redactat per a aquesta edició, «les proses contingudes en aquest volum són fetes amb una escriptura nerviosa, zigzaguejant, que no defuig la sintaxi abrupta, expressada molts cops amb una puntuació punxeguda i descaradament acumulativa». Un estil gairebé conversacional, doncs.
Havent viscut entre el món de l’Antic Règim i el de la Revolució, Chamfort era especialment sensible a les contradiccions i als contrastos de la seua època. Per això deia que «a França tothom sembla tenir enginy, i la raó d'això és senzilla: com que ací tot és un seguit de contradiccions, l'atenció més lleugera possible és suficient per a fer-les visibles i per a aproximar dues coses contradictòries. Això crea contrastos ben naturals, que atorguen a qui se n'adona l'aparença d'algú que té molt d'enginy. Contar alguna cosa és representar farses grotesques». Sainte-Beuve comparava els aforismes de Chamfort a fletxes que «arrivent brusquement et sifflent encore».
Per fer-vos venir gana, us en deixe ací una tria breu en la traducció de Guillem Calaforra:
3
Seria ben curiós un llibre que indiqués totes les idees corruptores de l'esperit humà, de la societat, de la moral, i que es troben desenvolupades o suposades en els escrits més famosos, en els autors més consagrats; les idees que propaguen la superstició religiosa, les males màximes polítiques, el despotisme, la vanitat d'alt nivell, els prejudicis populars de tota mena. Es veuria que gairebé tots els llibres són corruptors, i que els millors fan gairebé tant de mal com de bé.
9
En general, si la societat no fos una creació fictícia, cap sentiment simple i veritable no produiria el gran efecte que produeix: agradaria sense sorprendre; però desconcerta i agrada. La nostra sorpresa és la sàtira de la societat, i el nostre plaer és un homenatge a la natura.
31
La millor filosofia en relació amb el món consisteix a unir, respecte d'aquest, el sarcasme de l'alegria amb la indulgència del menyspreu.
82
Hom falseja el seu enginy, la seva consciència, la seva raó, de la mateixa manera com fa malbé l'estómac.
89
A França tothom sembla tenir enginy, i la raó d'això és senzilla: com que ací tot és un seguit de contradiccions, l'atenció més lleugera possible és suficient per a fer-les visibles i per a aproximar dues coses contradictòries. Això crea contrastos ben naturals, que atorguen a qui se n'adona l'aparença d'algú que té molt d'enginy. Contar alguna cosa és representar farses grotesques. Un simple novel·lista esdevé algú agradable, de la mateixa manera que l'historiador semblarà algun dia un autor satíric.
93
L'esperança només és un xarlatà que ens enganya sense parar, i en el meu cas la felicitat no ha començat fins que he perdut l'esperança. Ben de grat posaria, a la porta del paradís, el vers que Dante va posar a la porta de l'infern: lasciate ogni speranza, voi ch’entrate.
112
Si hom sabés distingir tots els trets que diferencien l'orgull de la vanitat, això voldria dir que s'està molt avançat en l'estudi de la moral. L'orgull és elevat, tranquil, gallard, calmat, indestructible; la vanitat és vil, incerta, voluble, inquieta i vacil·lant. Un engrandeix la persona, l'altra l'infla. El primer és font de mil virtuts, l'altra és font de quasi tots els vicis i de tots els defectes. Hi ha un tipus d'orgull en què s'inclouen tots els manaments de Déu, i un tipus de vanitat que conté els set pecats capitals.
115
Hi ha dues coses a les quals cal avesar-se, sota pena de trobar insuportable la vida: les injúries del temps i les injustícies dels homes.
116
No puc concebre una saviesa sense desconfiança. Segons la Sagrada Escriptura, el principi de la saviesa consistia a témer Déu; jo, en canvi, crec que consisteix a témer els éssers humans.
133
Les persones febles són la tropa lleugera de l'exèrcit de la mala gent. Fan més mal que l'exèrcit mateix: ells infecten i assolen.
134
És més fàcil legalitzar certes coses que legitimar-les.
208
Un no s'imagina quant d'enginy cal per a no ser ridícul.
230
Em sembla que, en igualtat de condicions pel que fa a enginy i intel·ligència, el ric de naixement no deu conèixer tan bé com el pobre la natura, l'ànima humana i la reflexió. I és que, en el moment en què l'altre és dedicava a un plaer, aquest darrer es consolava amb una reflexió.
319
Gaudeix i fes gaudir sense fer-te mal tu ni fer-ne a ningú: heus ací, crec jo, tota la moral.
320
Per a les persones veritablement honrades i que tenen certs principis, els manaments de Déu han estat resumits al frontispici de l'abadia de Telema: Fes el que vulguis.
332
En renunciar a la societat i a la fortuna he trobat la felicitat, la calma, la salut, fins i tot la riquesa; i, malgrat el proverbi, m'adono que qui deixa la partida, la guanya.
349
Un home enamorat és un home que vol ser més agradable del que pot ser, i heus ací per què tots els enamorats són ridículs.
429
Per a ser un gran home en les lletres, o per fer almenys una revolució notòria, cal —com en l'ordre polític— trobar-ho tot preparat i nàixer en el moment adequat.
519
Tot el qui surt de la classe popular s'arma contra aquesta per oprimir-la, des del milicià fins al comerciant que ha esdevingut secretari del rei, el predicador sortit d'un poble per predicar la submissió al poder arbitrari, l'historiador fill d'un burgès, etc. Són soldats de Cadme: els primers que prenen les armes es giren contra els seus germans i es llancen sobre ells.
564
Els italians diuen: Sotto umbilico, ne religione ne verità.
599
Definició d'un govern despòtic: un ordre de coses en què el superior és vil, i l'inferior, envilit.
Chamfort, Màximes i pensaments. In Púribus Llibres. Traducció de Guillem Calaforra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada