Gustau Muñoz ha publicat en l’edició valenciana d’eldiario.es un article en què reflexiona sobre algunes característiques de l’escriptura assagística actual, de la qual destaca quatre novetats: Els llegats, de Lluís Calvo, Les fronteres de Walter Benjamin, de Josep Muñoz Redón, Els marges dels mapes: una geografia desplaçada, d’Àlex Matas i el meu Els còmplices. Notes sobre l’ordre sord de la literatura. Muñoz assenyala que aquests quatre llibres «no pertanyen el gènere més subjectiu —domini privilegiat dels dietaris i altres variants de l’escriptura. Són més aviat assaigs sobre un tema— i també “cap” a un tema».
Sobre el meu llibre escriu que «Enric Iborra afegeix amb Els còmplices. Notes sobre l’ordre sobre de la literatura (Viena) un nou lliurament de la seua sèrie dedicada a la reflexió sobre la literatura, la lectura i l’obra d’un seguit d’autors clàssics de la literatura universal que l’interessen especialment, una sèrie —plena d’encerts, extremadament perspicaç— que inclou títols com Un son profund i La literatura recordada. Iborra té al seu favor la claredat, fruit probablement d’una opció deliberada lligada a la praxis pedagògica. És un gran mèrit».
Podeu llegir l’article complet fent clic en l’enllaç: L’assaig que no cessa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada