Quina és la casa on voldríem viure? És cert que a tothom li agradaria viure en una casa única i original? O en realitat en volem una que siga com la del veí, la del cosí o la del cunyat? Per què no és fàcil imaginar un habitatge que siga diferent dels altres? Per què l’arquitectura és la més antirevolucionària de les arts? Per què així i tot canvia? Hem d’acceptar que la nostra vida privada s’organitza sempre al voltant d’esquemes unànimement compartits? Aquestes qüestions i més coses les tracta Joaquim Iborra en l’article que ha publicat avui en Nosaltres la Veu. Podeu llegir-lo complet fent clic en aquest enllaç: Totes les cases són iguals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada