divendres, 15 d’octubre de 2010

"La cicatriu d'Ulisses" d'Erich Auerbach


Ara que acabem de deixar enrere la Bíblia, la Ilíada i l’Odissea, i que ja hem començat l’Èdip rei de Sòfocles, és un bon momernt per a llegir, o rellegir, un text fonamental de la crítica literaria: La cicatriz de Ulises, primer capítol de Mimesis, el gran llibre d’Erich Auerbach. (Podeu consultar-ne també la traducció anglesa en Amazon.)

Auerbach, berlinés d’origen jueu, va redactar Mimesis en l’exili a Istambul durant la Segona Guerra Mundial, entre el 1942 i el 1945. En aquest estudi de literatura comparada Auerbach tracta l’evolució del concepte d’imitació de la realitat en la literatura occidental des d’Homer fins a Virginia Woolf, passant per Dante i Boccaccio, Rabelais i Montaigne, Shakespeare i Cervantes, Flaubert i Zola… Cada capítol consisteix en el comentari d’un text de cada un d’aquests autors, que Auerbach reprodueix i tradueix prèviament.

En La cicatriz de Ulises, el capítol més conegut i celebrat de Mimesis, Auerbach compara l’escena del cant xix de l’Odissea, quan Ulisses retorna finalment a Ítaca, amb la història del sacrifici d’Isaac del Gènesi (22:1). En el seu comentari, Auerbach destaca que en Homer tot apareix en un primer pla. El que ens conta és sempre present i ompli per complet l’escena i la consciència. Les figures hi apareixen totalment plasmades, uniformement il·luminades, definides en temps i lloc, juntes unes amb altres en un primer pla i sense buits entre elles; idees i sentiments són posats de manifest; les peripècies són pobres en tensió i es descriuen reposadament. En els relats bíblics, en canvi, s’al·ludeix a una cosa implícita, que no s’expressa. Les figures estan treballades tan sols en aquells aspectes d’importància per a la finalitat de la narració, i la resta queda en la fosca; únicament els punts culminants de l’acció estan accentuats; el temps i el lloc són incerts i cal imaginar-los; els sentiments i les idees resten muts, i són només suggerits per mitges paraules i pel silenci. Mentre que els poemes homèrics proporcionen una relació de fets ben determinada, delimitada en un temps i un lloc, l’Antic Testament ens ofereix una història universal; comença amb el principi dels temps, amb la creació del món, i vol acabar amb la fi del segles, en complir-se les profecies.

No ho digueu a ningú, però Mimesis és un dels meus llibres de referència per a les classes de literatura universal. El meu exemplar, subratllat i rebregat, el consulte constantment.

Aquest llibre, a més d’oferir una panoràmica extraordinària de la literatura europea, ens demostra que la lectura, quan s’hi impliquen alhora la intel·ligència, la imaginació i la cultura, és un acte de creació, i que la crítica literària pot ser una de les formes més intenses de la literatura.

Voleu experimentar l’agradable sensació d’haver invertit el vostre temps en un producte d’alta rendibilitat? Llegiu Mimesis.

Llegiu, si més no, La cicatriz de Ulises.


7 comentaris:

  1. hola enric!

    Pel que fa al treball que ens vas manar de reçerca al blog...tu has escrit literalment les respostes, hem de rescriure-les o series tan amable de deixar-nos utilitzar les teues encertades paraules?

    gràcies!

    Alba m.r

    ResponElimina
  2. Alba, tenint en compte que, com molt bé dius, les paraules del teu professor són tan encertades i, potser, difícilment superables, no crec que hi haja cap problema a utilitzar-les. Al contrari!

    ResponElimina
  3. Enric, no em funciona la impressora i he fet el treball a ordinador,se que tens facebook i un intent de tuenti.. però, tens correu electrònic?
    Berta G.F

    ResponElimina
  4. Sí, Berta. Perquè no es diga, també tinc correu electrònic: enric.iesvives@gmail.com o iborraenric@gmail.com

    ResponElimina
  5. un calvot per a guillem que estava lletgint-ho en castellà

    ResponElimina