dimarts, 21 de febrer de 2012

Més reflexions sobre la revolta del Vives

En l’entrada anterior vaig intentar explicar una mica els factors que hi ha en l’origen de la revolta del Vives. Ara voldria parlar de l’altra cara de la moneda: la repressió policial. Ahir, i fins ben entrada la nit, la ciutat de València va ser un caos de talls de trànsit, corregudes, càrregues de la policia, sirenes dels furgons i el soroll sinistre de l’helicòpter sobrevolant el centre de la ciutat a molt poca altura. Cap a la nit, les protestes es van estendre al campus universitari de Blasco Ibáñez. Em va venir al cap aquell aforisme de Joan Fuster: «Ser perseguit, és ja una victòria.» 

S’ha parlat d’actuació “desproporcionada” de la policia. Caldria dir les coses pel seu nom: es tracta de “brutalitat” i “salvatgisme”. Van agredir tothom. El diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, que es va acostar al Vives per interessar-se per la nostra situació, també va rebre. Curiosament, o no, l’ús de la violència per part de la policia va anar acompanyat d’una exhibició d’ineficiència total. Uns tres-cents estudiants només els van fer anar de corcoll (de “puto culo”, dirien els meus alumnes) durant tota la vesprada. 

Evidentment, hi ha una pregunta que es fa tot el món i que no és fàcil de contestar. Quina és la raó d’aquesta violència extrema per part de la policia? Es tracta d’una mena d’assaig general davant de tot el que se’ns ve damunt? ¿Un avís del que pot passar si la gent no es comporta dòcilment, com fins ara? No estan defensant la legalitat, sinó simplement que quede clar qui mana. Per a “ells”, la legalitat no és més que una extensió de la porra. El problema o el pecat ja no és el tall del trànsit, sinó la insolència i el mal exemple dels estudiants. Però què s’han pensat? És que encara no han après en quin país viuen? 

Una altra qüestió que és inevitable plantejar-se és per què aquesta violència extrema de la policia s’està produint, precisament, a València. Crec que no és una casualitat. Diguem-ne que forma part ja d’una tradició. Des del temps de la transició política la ultradreta ha actuat, i actua a València, amb una impunitat total, mantenint una relació més que cordial amb les forces de l’ordre i amb instàncies judicials. I la dreta valenciana s’ha caracteritzat per ser de les més bèsties de l’estat. Però, per què? Estic convençut que són les conseqüències d’una factura que s’està pagant des de fa molt de temps: València va ser l’última ciutat de la República que es va rendir al general Franco. Com a conseqüència, la repressió que va seguir el final de la Guerra Civil va ser d’una especial virulència al País Valencià, i això marca. Vicent Partal ha publicat un article a Vilaweb, Per què tanta violència a València?, en què ho explica molt bé. 

Que això va passar fa molt de temps? Molts fets del present més actual tenen arrels molt fondes en el passat. Observem, a més, alguns dels personatges del drama o de la farsa. En primer lloc, el cap superior de policia de València, Antonio Moreno. Aquest individu sinistre es va referir ahir als estudiants com “el enemigo”. Pobre, el subconscient el va trair. Segons informa Vilaweb, manté relacions estretes amb l’extrema dreta valenciana. 

Continuem encaixant peces del puzzle i passem a la delegada del govern, Paula Sánchez de León, que ha fet carrera política de la mà de l’ínclit don Fransisco Camps. És una representant típica de la classe dominant valenciana, una senyoreta de casa bona. Té un càrrec públic i no sap dir dues paraules seguides en valencià, que, com tothom sap, és cosa del populatxo i dels subversius. Ahir, finalment, va parlar i s’ho hauria pogut estalviar, perquè només va dir que imbecilitats. Cap assumpció de responsabilitat. Responsabilitat? Cómo dise? Pobra, hi ha paraules que no són en el seu diccionari. 

No us enganyeu: el Moreno i la Sánchez són les dues cares de la mateixa moneda. 

Ja vaig comentar-vos que no m’ha estranyat la reacció dels alumnes del Vives. El que sí que se’m fa estrany és el silenci i la inactivitat de molts. Hi ha molt més instituts. Hi ha la universitat. Hi ha altres ciutats. El Vives no pot carregar tot sol amb la lluita i necessita descansar. Prou i massa ha fet d’iniciar-la.



9 comentaris:

  1. Conec el teu blog per Literatura Universal. Em va arribar l'entrada anterior i em va semblar molt aclaridora així que l'he compartida. Anit ja vaig tornar a entrar a "La serp blanca" perquè imagitnava que no podries romandre callat front el que està passant. Sóc professora a un IES Tirant lo Blanc de Torrent, havia llegit ja l'article de Vicent Partal i l'he enviat als companys. La línia històrica que seguix és cristal·lina i transparent. Tens tota la raó, no pot ser que només el vostre institut carregue amb la lluita. Als vídeos d'ahir em va cridar especialment l'atenció els crits d'un jove que deia que només demanaven el dret a l'educació. Esperem que els estudiants d'altres centres s'afegisquen a estos crits. Ara he sentit als "Desayunos" de la 1 al president de la comunitat murciana dir primer que res que a este país li falta educació (referint-se als estudiants, és clar, no a la policia ni al Moreno ni a la Sánchez de León) i que, per descomptat, estos joves no estan sols sinó manipulats per certs grups, no ha aclarit massa bé quin tipus de grups però supose que es referia a polítics d'esquerres. Crec que tothom hauria de llegir l'anteriro entrada teua per compendre que els estudiants del Vives pensen per si mateixos, tenen criteri propi, a pesar de que molt no puguen concebre-ho.

    ResponElimina
  2. No fa falta anar al temps de la guerra civil, l'única ciutat on van eixir els tanques al carrer el 23F va ser a València.

    ResponElimina
  3. Com sempre, Enric, una explicació clara, assenyada i sense pèls a la llengua del que passa al vostre institut. Tens raó, no podem quedar-nos callats enfront de tanta barbaritat desmesurada. Demà tinc reunió de la CCP del meu centre i pense plantejar el que està passant i veure de fer alguna mena de resposta pública.
    Salutacions i endavant. No esteu sols.

    ResponElimina
  4. jo també soc l'enemic: mare, filla i professora: pancarta i al carrer. Gràcies per la teua elegància i mesura en explicar les coses, gràcies per l'esforc del Luís Vives en posar davant dels ulls la realitat tal i com és,nua i dura.Gràcies per fer vindre tots el mitjans de comunicació a casa, que s'amplifique la informació, que no es creguen tan impunes.Gràcies per encendre l'espurna.

    ResponElimina
  5. Un company meu i jo vam anar ahir a València a fer suport. Vam pagar-mos el tren desde Castelló per colaborar i ser part d'aquesta, espere, revolució.
    Ens tracataren com gossos i se van riure de nosaltres a la cara. Ens pegaven, no duien la identificació, pallises dins dels furgons i amagar dades ( actes dels hospitals). Més deurien d'haver estudiat aquestos "cuerpos de seguridad del estado".

    ResponElimina
  6. Tens raó. El Vives no pot carregar amb tot, però també és veritat que el fet que siga un institut tan cèntric ha fet molt més patent tant la seua mobilització com la necessitat imperiosa de fer-la callar. Altres instituts, no tan visibles, més de poble, situats quasi sempre als afores de la població, han estat realitzant les seues pròpies mogudes, però la repercussió mediàtica ha estat ínfima. Gràcies a vosaltres ara potser ens miraran amb altres ulls. Potser els nostres propis alumnes se sentiran ara més forts gràcies a la flama que heu encés i valoraran la seua pròpia importància en el curs dels esdeveniments. Estic segura que el coratge, la motivació i la claredat dels objectius no és solament el tret de l'alumnat del Vives, sinó el tret d'una joventut que ha crescut convençuda de que posseeix uns drets. Ja veurem com ho fan, i ja es veurà com respon també el professorat i la comunitat educativa en general, però, repetisc, tens raó: això ara és ja cosa de tots i totes.

    ResponElimina
  7. Sé que no pinta molt comentar ara. Però, trobo que calia fer-ho.
    Jo no m'havia interessat per les manifestacions fins avui, i és què s'ha d'entendre que per als de la meua edat, ens és una mica difícil assabentar-nos, sobretot si no seguim els medis.
    Avui una professora ens ha mostrat informació sobre tot el succeït i ha intentat obrir un debat a la meua classe per tot això. M'ha fascinat que ningú ha dit res.
    Som d'un poble gran del nord de Castelló, i en el seu degut moment també hem fet revol, però, després d'eixa classe "d'atenció educativa" me n'he adonat que pocs saben per què es van manifestar.

    ResponElimina
  8. Admirable la força del Vives, eixirem i farem tot el que a les nostre mans estiga, i ahi esta la manifestació del dissabte.
    Vos agraisc enormement l'exemple que esteu donant a la societat, no crec que siga indiferent a ningú el que està passant i com a part del col.lectiu no deixe de fer ressó de fets com aquestos que desgràciadament tant necessaris són als nostres dies. Espere que açò no va caure en sac buit i en les nostres mans està.

    ResponElimina
  9. El Lluis Vives no está solo. En Alaquàs, desde el 19 de enero nos manifestamos, nos encerramos, tenemos pancartas en la fachada y participamos en todas las manifestaciones, dos pancartas de apoyo al Lluis Vives presiden el vestíbulo desde el día 20; somos unos pocos, claro, como en todas partes. Pero yo, personalmente, ya estoy cansado de actos simbólicos; no sé exactamente qué deberíamos hacer, quizás huelga indefinida, pero veo muchas resistencias a esa medida en el profesorado.Y lo más indignante es ver cómo los medios de comunicación desinforman, o en el mejor de los casos informan a medias: pocos se refieren a las causas del conflicto: recortes brutales en educación y sanidad, es decir, desmantelamiento de los servicios sociales.
    A pesar de todo hay que seguir adelante luchando por nuestros derechos. Juan, IES CLARA CAMPOAMOR DE ALAQUÀS

    ResponElimina