2.4. La prosa narrativa: Boccaccio i altres autors

Després de llegir alguns contes del Decameró i dels Contes de Canterbury, ja podeu llegir i descarregar-vos el tema 2.4. La prosa narrativa: Boccaccio i altres autors. Un altre fascicle col·leccionable.

No voldria resultar impertinent, però us recorde que el simple fet de fer clic, de copiar i apegar, no eximeix de la lectura. La navegació per Internet proporciona sovint la il·lusió que, fent clic, ja t’ho has llegit, estudiat i assimilat. És una il·lusió molt bonica, i ja sé que és impossible viure sense il·lusions, però lamente dir-vos que, en aquest cas si més no, es tracta d’una il·lusió totalment infundada. Ara per ara, hem de recórrer encara al mètode arcaic i incòmode de la lectura.

Aquest tema 2.4. l’he centrat en Boccaccio i en Chaucer. El títol —la prosa narrativa—tal com apareix fixat en la programació, és potser massa reductor tractant-se de la literatura medieval. Penseu que la major part de la narrativa medieval està escrita en vers, des de les novel·les de la matèria de Bretanya fins a l’Spill de Jaume Roig. De fet, al llarg de la història literària la poesia —el vers— ha estat fonamentalment un gènere narratiu, encara que en l’actualitat tendim a identificar-la exclusivament amb la poesia lírica. Per acabar de reblar el clau, la major part d’aquesta poesia narrativa la solem llegir ara en versions prosificades. Pitjor per a nosaltres.

Finalment: em sap greu no haver dit res de Chrétien de Troyes: és un escriptor fascinant, però és un dels molts autors que enguany haurem de passar per alt. En català podeu llegir-ne El conte del graal i El cavaller del lleó, editades per Quaderns Crema. El cavaller del lleó ha estat publicat també per Bromera, que a més ha editat El cavaller de la carreta.