3.2. Teatre clàssic francés

Ací teniu, encara que amb un retard considerable, el tema 3.2. Teatre clàssic francés.

És un dels temes que no he pogut donar en classe per falta de temps. Sí, ho reconec per a la meua vergonya: m’he botat Racine i Molière. No ho digueu a ningú, per favor. Dissimulem.

M’hauria agradat molt llegir i comentar amb els meus alumnes El misantrop de Molière, aquest personatge que no vol saber res dels homes, els uns perquè

són dolents i els altres

Perquè són bons amb els dolents.

I que, davant dels quin intenten fer-li veure que la seua actitud és forassenyada i ridícula, no admet compromisos ni mitges tintes:

O tinc raó, o no en tinc.

El misantrop és l’obra més amarga de Molière. El Tartuf ve a ser l’altra cara de la moneda. Tots dos, el misantrop i Tartuf, es poden considerar una mena de malalts socials. L’un, per la seua sinceritat radical; l’altre, per la seua simulació i hipocresia absolutes. En l’aire queda penjat un dilema: ¿hi ha, realment, un terme mitjà, raonable i enraonat, que no siga un simple fugir d’estudi, entre la sinceritat i la hipocresia?

Racine no és tan accessible en una primera lectura com Molière. Demana ser llegit amb un tempo lent i atent. Va escriure alguns dels versos més perfectes de la literatura francesa. Òbric Fedra, traduïda al català per Modest Prats, en l’edició bilingüe de Quaderns Crema, i torne a llegir alguns dels versos que hi vaig senyalar:

Tout m’afflige et me nuit, et conspire à me nuire.

(Ara tot m’aclapara, m’és hostil i em fereix.)

Un espoir adoucit ma tristesse mortelle.

(Un desig m’endolceix la terrible tristesa.)

Pensais toujours du bord contempler les orages.

(Contemplava de lluny tempestes i presagis.)

Dans le fond de mon coeur vous ne pouviez pas lire.

(En el fons del meu cor, no hi podíeu llegir.)

Et l’espoir, malgré moi, s’est glissé dans mon coeur.

(I una esperança dolça al cor m’ha revingut.)

Dans ce coeur expirant jette un froid inconnu;

Déjà je ne vois plus qu’à travers un nuage

Et le ciel, et l’epoux que ma présence outrage;

Et la mort, à mes yeux dérobant la clarté,

Rend au jour, qu’ils souillaient, toute sa pureté.

(I una fredor estranya per tot es va escampant.

I ja no veig res, enmig de la boirina,

Que el cel i el meu espòs que el crim em recrimina.

Dels ulls, la mort em roba la llum i nitidesa,

I al dia que ells sollaven, retorna la puresa.)

En Lectures del romanticisme (Fundació La Mirada, 2006), d’Armand Obiols, àlias de Joan Prat, recordat sobretot com a company i mentor literari de Mercè Rodoreda, s’hi pot llegir una bella introducció al teatre de Racine, de la qual són aquests fragments:

“Racine és l'home més representatiu del gran segle d'or de França, del classicisme francès. És la creu de la medalla de Shakespeare. Totes les seves qualitats podríem dir que són les oposades a Shakespeare. Només una en comparteixen junts: tots dos són grans poetes. Si Shakespeare és el primer poeta anglès, no són pocs els que sostenen que Racine és el primer poeta de França i possiblement tenen raó. El teatre francès ha tingut tres homes genials; dos tràgics: Racine i Corneille, i un gran còmic: Molière. Tots tres són contemporanis. Però el que té totes les virtuts de poeta i d'home de teatre en més pur equilibri és, sens dubte, Racine. Poeta dolçament elegíac, suau, d'una passió enorme però genialment continguda, en uns alexandrins impecables, Racine és conegut amb el nom d'«el dolç Racine». Escriví sota el regnat de Lluís XIV, el Rei Sol, en una de les èpoques més pròsperes de la història de França. Literàriament era l'època d'or; al costat de Racine, el vell Corneille i Molière, Boileau, La Fontaine, La Bruyère, Bossuet, en fi, tot el classicisme francès, la literatura d'un dels moments de més fina civilització europea. […]

Racine no té una bellesa tràgica tan fàcil de copsar com la de Shakespeare. Té, en fi, una bellesa més secreta, més amagada. La primera sensació que fa Racine és la de fredor i monotonia. De bell antuvi potser cansa una mica. Llegit lentament pren de seguida el seu encís.”

Théâtre de la Comédie Française