El temps dels llibres i el nostre

Diumenge passat, fullejant d’esma la premsa en Internet, vaig trobar en Babelia una ressenya d’Ángel Rupérez sobre Matemática tiniebla, un llibre d’Antoni Marí publicat per Galaxia Gutenberg / Cïrculo de lectores sobre la tradició poètica europea del segle XX. El volum recull una sèrie de textos, presentats i antologats per Marí, de Poe, Baudelaire, Mallarmé, Valéry i Eliot, i té la intenció d'il·lustrar l'evolució i les transformacions de la poesia contemporània a partir de l'efecte que va provocar l'obra d'Allan Poe sobre els poetes francesos. El títol del llibre fa referència a l’oxímoron amb què Pablo Neruda va retratar Poe en el Canto general, per ressaltar la paradoxa de l’escriptor al·lucinat i visionari que va analitzar críticament els mecanismes del conte i la poesia:

Bajo la noche de las praderas hace ya tiempo

reposan sobre la piel del búfalo en un grave

silencio las sílabas, el canto

de lo que fui antes de ser, de lo que fuimos.

Melville es un abeto marino, de sus ramas

nace una curva de carena, un brazo

de madera y navío. Whitman innumerable

como los cereales, Poe en su matemática

tiniebla, Dreiser, Wolfe,

frescas heridas de nuestra propia ausencia.

Aquest llibre d’Antoni Marí té bona pinta, i ara que estic llegint i comentant en classe  Les flors del mal, seria un bon moment per a llegir-lo, però no sé si tindré temps. Aprofite per a recomanar un llibre clàssic que sí que he llegit i que és una introducció excel·lent a la poesia moderna: Estructura de la lírica moderna d’Hugo Friedrich.

De Babelia passe a la secció de cultura d’El País i em crida l’atenció una entrevista amb Michael Krüger, escriptor i director de Hansen, una de les grans editorials literàries alemanyes. Entre altres coses, Krüger assenyala que la majoria dels llibres que es veuen a les llibreries tenen una vida de sis mesos. La seua desaparició de les llibreries, suposant que hi arriben, va seguida al cap d’un temps per la solució final: la destrucció dels exemplars en la trituradora de paper. Guardar llibres al magatzem és car i cal fer lloc als nouvinguts que no paren d’arribar.

Naturalment, l’escriptor i editor alemany s’afanya a matisar que els llibres realment bons tenen una vida més llarga. De fet, molt més llarga que la d’un home, cosa que, per contrast, ressalta una veritat plena de malenconia: el període de vida d’un ésser humà és molt curt, sobretot si es pensa en tot el que hi ha per llegir. Per això, segons Krüger, hauríem de seleccionar molt les lectures i dedicar el poc temps que ens és donat únicament als bons llibres.

Pila de llibres que tinc pendents de llegir

Encara no se m’ha esmussat del tot la il·lusió amb què entre en una llibreria. Remene, mire i comence a posar-me llibres sota el braç. Com he fet sempre. Però ara, cada vegada més, en retorne de seguida alguns al seu lloc. Finalment, els deixe tots i me’n vaig, tot recordant-me una de les reflexions de Marc Aureli: “Bandeja la teva set de llibres, a fi de no morir rondinant, sinó resignat i amb un veritable agraïment als déus que et surti del cor.” Per a què comprar més llibres que sé positivament que no tindré temps de llegir? Què fer amb tots els que tinc a casa, esperant a la cua pacientment? De tota manera, quan sóc en una llibreria oblide amb massa facilitat les paraules de Marc Aureli.

Fa bonic dir que els llibres sempre ens esperen, però és possible que això no siga gaire exacte: els llibres també ens passen de llarg. També demanen el seu moment: carpe librum! Tinc llibres que vaig comprar fa temps, que no he llegit encara i que ja no llegiré. Ara ja no m’interessen i em costa recordar o entendre per què els vaig comprar.La falta de temps també s’hauria de matisar: molts dels qui s’apalanquen en les tauletes de la plaça Xúquer també es lamenten, desolats, que no tenen temps.

Deixem el to pessimista i patètic. El mateix Michael Krüger ens adverteix que, afortunadament, fins al final de la nostra vida tindrem llibres per a llegir. No patim, doncs, que no ens els acabarem mai!

En l’entrevista es reprodueix una selecció de lectures que Krüger va enviar a petició d’El País. El redactor remarca que en aquesta llista hi ha “un nombre español bien destacado”.  Krüger és un home de món i sap quedar bé. He llegit tot el que recomana en aquesta llista, excepte la Infància a Berlín de Walter Benjamin, que hauré de localitzar. Ja se m’ha tornat a oblidar el consell de Marc Aureli! Observe, satisfet, que en aquesta selecció hi ha alguns dels meus autors preferits, com ara Simenon i Kleist:

Els diaris de Kafka.

Els quaderns de Canetti.

Jakob von Guten de Robert Walser.

Tot el que va escriure Georges Simenon.

A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust.

Infància a Berlín de Walter Benjamin.

Els contes de Heinrich von Kleist.

Tot el que va escriure Nietzsche fins al 1880.

La consciència de Zeno d’Italo Svevo.

Niebla, de Miguel de Unamuno.

La meua biblioteca