Una reunió de professors de literatura universal

Dimecres passat hi va haver una reunió de coordinació de l’assignatura de literatura universal a la facultat de filologia de la Universitat de València. A diferència d’altres vegades, la reunió va ser molt plàcida. Ningú no va preguntar què eixirà exactament en el pròxim examen de la selectivitat. Ja ho sabem! 

El coordinador, Ricardo Rodrigo, va comentar les estadístiques de l’última selectivitat. Ens va sorprendre i, sobretot, ens va consternar, saber que la nota mitjana que obtenen els alumnes en l’examen de literatura universal és un esquifit 5’8. Alguns van intervenir de seguida per aventurar que aquest fiasco deu ser una conseqüència dels dos punts que es poden baixar en aquest examen per la correcció lingüística. ¿És possible que algun corrector siga tan despietat i, diguem-ho clar, tan mala persona que arrabasse dos punts a un alumne per culpa de l’ortografia? Volem noms! I els nervis que passen els alumnes? Per culpa d’una hac o d’una be que balla per on no toca, ¿anem a tancar-los el futur i a no deixar-los triar la carrera que més il·lusió els fa? Bé, personalment l’únic que puc dir és que cada vegada admire més la capacitat dels alumnes per descobrir les infinites possibilitats combinatòries de l’alfabet. Tenen un precedent il·lustre en Salvador Dalí, que en una ocasió va arribar a fer quatre faltes d’ortografia en una sola paraula, escrivint “rreboluziont” en lloc de  “revolució”. El mateix Dalí contava que, quan son pare ho va veure, en va tenir prou i ja no va voler saber res més del futur del seu fill. 

Ricardo Rodrigo ens va informar també d’alguns canvis, molt lleus, que s’han introduït en la redacció d’alguns dels punts de la programació, per precisar-ne o aclarir-ne el contingut. Així, el tema 1.1. Els mites en la formació dels poemes homèrics ha quedat redactat ara: 1.1. Els poemes homèrics: argument i característiques. El tema 1.4. La Bíblia i la seua repercussió literària també s’ha modificat lleument: 1.4. La Bíblia: llibres i repercussió literària. Igualment el 2.4. La prosa narrativa: Boccaccio i altres autors, que ha passat a 2.4. El Decameró i altres col·leccions de relats. 

En l’apartat que fa referència a les característiques de l’examen, s’hi ha afegit en l’últim paràgraf una frase, que marque en cursiva: «La quarta qüestió serà de caràcter teòric, i reproduirà literalment un epígraf dels continguts en la secció següent, del tema a què corresponga el text comentat, a excepció de l’epígraf que es corresponga amb el text.» És a dir que, si en l’examen ix un fragment d’Èdip rei, la pregunta sobre l’epígraf teòric podrà ser sobre l’1.1, l’1.3. o l’1.4., però no sobre l’1.2., que és el que fa referència al teatre grec. Finalment, s’han simplificat els enunciats dels criteris generals de correcció de l’examen. 

Tots aquests canvis han estat incorporats ja en el web de literatura universal de la serp blanca (http://literaturauniversal.laserpblanca.com). Vegeu, sobretot, la pàgina dedicada a la programació de l’assignatura. 

No cal dir que algun professor va manifestar de seguida la seua inquietud perquè ja havia explicat el tema 1.1. com a Els mites en la formació dels poemes homèrics. ¿I ara què, si resulta que s’ha transformat en Els poemes homèrics: argument i característiques? El coordinador els va tranquil·litzar dient-los que per a enguany serien vàlids tots dos enunciats i que sempre s’ha de corregir en presència, no en absència, és a dir, valorar el que escriuen els alumnes en els exàmens i no el que no diuen o el que deixen de dir. 

Enguany ja no es farà cap més reunió general. N’hi haurà una altra més reduïda, en petit comité, per reflexionar sobre la marxa de l’assignatura, que tindrà lloc a l’abril o al maig. La gent interessada a assistir-hi va deixar la seua adreça de correu electrònic. Jo també m’hi vaig apuntar. M’agrada molt tenir coses per contar-vos. 

Ricardo Rodrigo va ser molt amable d’informar els assistents de la recent obertura del web de literatura universal de la serp blanca (http://literaturauniversal.laserpblanca.com). La remor de veus que es va produir de seguida, entre les quals vaig poder distingir “què?”, “¿cómo?”, “la ser… què?”, em va recordar com és de relativa la fama de les accions humanes. Quan va acabar l’acte, se’m van acostar unes amigues, entusiastes seguidores de la serp blanca, i em van pegar la bronca perquè no m’havia posat dret per rebre les aclamacions de la concurrència.