Ara que s’ha acabat el curs de literatura universal: alguns consells per als alumnes

Avui ha estat l’últim dia de classe de literatura universal. És un dir, perquè des de fa més d’una setmana els alumnes van com ànima en pena per l’institut, amb la mirada una mica perduda. Una alumna em diu:

―Enric, la de filosofia m’ha dit que he fet un examen patètic. Tu creus que m’aprovarà?

―És clar que sí, dona!

Els professors, per la seua banda, fan veure ostentosament que no es poden girar de feina de tants exàmens com tenen per corregir i dissimulen més mal que bé una rialleta de satisfacció, una mica sarcàstica.

He repartit als meus alumnes, corregit i puntuat, l’examen de La metamorfosi de Kafka. El fragment que vaig triar perquè el comentassen era l’inici del capítol primer: «Quan un matí, Gregor Samsa va despertar-se d’uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós». Els ho vaig posar ben fàcil, doncs.

He aprofitat aquesta última «classe» per donar-los alguns consells o recomanacions. L’inconvenient de la majoria de consells és que solen aconsellar obvietats, cosa que els fa no pertinents i, per tant, inútils. De tota manera, els he recordat algunes qüestions formals que convé tenir en compte a l’hora de redactar un comentari o qualsevol altre text: cal deixar marges en els fulls i separar una mica les línies de l’escriptura, i el text s’ha d’organitzar en paràgrafs. Aquesta última qüestió, naturalment, afecta tant la presentació com el mateix procés de redacció. Els escrits dels alumnes semblen moltes vegades, com a mínim visualment, el monòleg de Molly Bloom. Ja us podeu imaginar que la perspectiva de llegir i corregir aquesta mena de rajoles, fulls i més fulls manuscrits amb una cal·ligrafia atapeïda i compacta, produeix una sensació de descoratjament gairebé depressiva. Per al professor, la temptació de corregir i puntuar a la babalà és inevitable. I això és el que passa moltes vegades. I no passa res.

No he esmentat la cal·ligrafia, ni l’ortografia, ni la sintaxi, ni la coherència, ni… Observareu que no m’agrada agobiar la gent, i menys en aquestes dates. De cara a l’examen de literatura universal de la selectivitat, els he insistit que han de comentar el text. I que comentar el text vol dir, sobretot, llegir-lo. Una altra obvietat! Però és que només s’oblida el que és obvi! Els he recordat també que fa uns cursos vaig publicar en la serp blanca dues entrades resumint en unes quatre pàgines els vint-i-tres temes de la programació de literatura universal: Repàs i recapitulació de literatura universal (1) i Repàs i recapitulació de literatura universal (i 2). Crec que els poden ser útils.

Una última obvietat: durant aquest curs no hem donat la literatura universal, sinó, només, un curs de literatura universal. Per tant, que ningú no es faça il·lusions: l’aprovat no eximeix de continuar llegint. En el perfil del meu bloc hi ha a la disposició dels alumnes i del públic interessat algunes llistes de lectures per anar fent via: Les meues llistes de llibres (alguns dels meus llibres preferits) i Selecció de lectures per a ús exclusiu d’alumnes intel·ligents.