Ahir es van lliurar a Barcelona els Premis Crítica «Serra d’Or» 2013. El llibre de Josep Iborra, Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster (PUV), va ser guardonat amb la serreta d’or en l’apartat d’Estudis Literaris. Al final d’aquesta entrada, hi podeu llegir la relació completa de les obres premiades. En aquest moment de tanta satisfacció, és important de fer constar que aquest llibre no s’hauria arribat a publicar sense l’interès i la dedicació que hi va posar des del primer moment Francesc Pérez Moragon.
En nom de la família de Josep Iborra, vaig recollir la serreta d’or i vaig dir unes paraules per agrair el premi i per comentar l’obra premiada. L’acte de lliurament dels premis va tenir lloc al Palau Moja, situat entre les Rambles i el carrer Portaferrissa. Aquest palau, una edificació esplèndida del segle XVIII, va ser adquirit a la segona meitat del segle XIX pel marqués de Comillas («el marqués entre comillas», que en deia Aracil), el qui va contractar Jacint Verdaguer com a capellà i almoiner.
L’acte va estar presidit per l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, per Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, que hi va acudir en nom del conseller de Cultura, i per Josep Massot i Muntaner, factòtum de la revista Serra d’Or i de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Massot i Muntaner va obrir l’acte amb un parlament dramàtic, gairebé desesperat, sobre la situació de les infrastructures, especialment les editorials, que fan possible la cultura catalana. Les retallades han obligat a tancar revistes que publicava l’Abadia de Montserrat adreçades a un públic infantil com Tretzevents i Piu-piu, i han deixat molt tocada la mateixa editorial. Josep Massot va assenyalar que «limitant-nos simplement al camp que m’afecta més de prop, el món dels llibres i de les revistes, hem de constatar un augment creixent dels problemes de tota mena, que posa en greu perill la continuïtat del sector i que ens angoixa profundament. En el nostre cas, en relativament poc temps hem hagut de suportar la desaparició de la distribuïdora L’Arc de Berà i de la seva llibreria Ona, que ens va representar pèrdues materials molt considerables, i no gaire després el concurs de creditors de la distribuïdora Lyra, que n’havia pres el relleu i que no ha pogut fer front a la minva de vendes a les llibreries i sobretot al deute que tenia amb la Generalitat Valenciana, que va ser incapaç de pagar les factures corresponents als llibres que havia anat adquirint per a biblioteques o escoles». Massot va advertir del «perill que, tal com van les coses en aquest moment, se’ns esquinci d’una manera irreparable una infraestructura cultural que ha costat molt de construir i que abasta no solament el món del llibre, sinó també el cinema, la televisió, la ràdio, el teatre, la música, l’art, etc». Em va estranyar una mica que no fes cap referència a les possibilitats que ofereix la Xarxa.
Laura Borràs va intervenir amb un parlament perfectament travat, habilíssim, una autèntica perfomance comunicativa. No va desmentir el diagnòstic de Massot i Muntaner, però va dir que davant d’aquest panorama només es poden fer dues coses: optimitzar els recursos i aprofitar al màxim els talents del món de la cultura.
L’abat de Montserrat va tancar l’acte. Va reivindicar la inserció dels monjos de Montserrat en la realitat i en el país que els envolta. En el seu parlament va fer referència als països catalans i a la noció de sobirania.
A continuació, els assistents vam disfrutar d’un generós refrigeri, gentilesa de la pastisseria Foix de Sarrià. Vaig aprofitar l’ocasió per saludar Laura Borràs. Ens coneixíem virtualment, però encara no havíem coincidir mai cara a cara. Laura portava una gavardina blau elèctric molt xula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada