Escriure «Un son profund», editar-lo i publicar-lo

Ara fa tres mesos vaig acabar d’escriure Un son profund, que porta com a subtítol Dietari d’un curs de literatura universal, concretament el que vaig impartir en segon de batxillerat a l’IES Lluís Vives de València durant el curs 2010/2011. Aquest dietari recull també anotacions sobre les meues lectures i reflexions personals, sobretot les que tenien una relació més estreta amb els textos llegits i comentats en l’aula. 

Un son profund ofereix una panoràmica completa de la literatura universal, des de l’Antiguitat fins al segle XX, centrant-se en algunes de les obres de lectura obligatòria per als alumnes, com ara Èdip rei, l’Infern de Dante, Hamlet, Madame Bovary, Les flors del mal de Baudelaire o La metamorfosi de Kafka. No és un manual, sinó un itinerari per alguns dels temes i de les obres fonamentals de la literatura universal.

Els textos que formen Un son profund van aparèixer inicialment en aquest bloc, que per a mi és una mena d’obrador públic de la meua escriptura. A l’estiu passat vaig començar a donar forma de llibre a aquest material inicial: vaig revisar i corregir els textos publicats prèviament en la serp blanca, en vaig escriure de nous i em vaig esforçar perquè tot plegat tingués un caràcter unitari. 

Una vegada enllestit el llibre, i després de deixar anar el corresponent bufit, més d’alleujament que de satisfacció, se’m va plantejar una pregunta inevitable: i ara què? On publicar-lo? De moment, les tres-centes pàgines en word que formen per ara Un son profund es van quedar reposant en el disc dur de
l’ordinador. Al cap de dos mesos, hi vaig tornar. Com que no tenia ganes de presentar-lo a cap premi, em vaig fer una llista dels correus electrònics de vint editorials. En vaig triar cinc d’entrada i els vaig escriure explicant-los les característiques del llibre. Els vaig adjuntar també un pdf amb una selecció d’unes 40 pàgines perquè se’n poguessen fer una idea. Fins ara m’han contestat, i molt ràpidament, dues. Em vaig posar en contacte amb l’editorial que semblava més interessada, que era també la que preferia personalment. Vam quedar per veure’ns a Barcelona i cap allà que me n’hi vaig anar amb l’Euromed. Ens vam conèixer, vam parlar una mica i els vaig deixar una còpia en paper del llibre complet perquè se’l poguessen mirar amb tranquil·litat. A l’endemà, a València, em vaig posar a revisar-lo de dalt a baix, en profunditat, una altra vegada, corregint-ne la redacció, modificant o suprimint algunes de les entrades del dietari.

A més de reunir-me amb els responsables de l’editorial, vaig aprofitar l’escapada a Barcelona per quedar amb la meua germana, que viu allí, i encara vaig tenir temps de fer una ullada a La Central, a la Casa del Llibre i a Documenta. No hi vaig comprar res, però vaig fer una foto amb el mòbil de les portades dels llibres que m’interessaven per anotar-los en la llista de possibles lectures. De vesprada, de nou a l’Euromed per tornar a València. A més de llegir una mica un llibre que m’havia dut sobre Lionel Trilling, Why Trilling matters? d’Adam Kirsch, vaig dedicar la resta del viatge a escriure anotacions per al bloc en el moleskine que sempre duc a sobre. M’hauria de comprar una tablet. El viatge se’m va fer curt.