Els gravats de Piranesi i l’Infern de Dante

Fa unes setmanes, cercant en la xarxa algunes imatges per il·lustrar una entrada sobre l’Infern de Dante, vaig anar a parar per casualitat al bloc del químic Claudi Mans, que no coneixia. Va ser un cas de serendipity, de casualitat afortunada, perquè es tracta d’un bloc molt atractiu, que es llegeix molt bé. Em van cridar l’atenció, sobretot, una sèrie d’entrades etiquetades com a «art científic». Claudi Mans utilitza aquesta denominació per referir-se a les obres artístiques en què hi ha un component científic, com ara pixelacions, trompe-l’oeil, figuracions geomètriques, etc.

En una d’aquestes entrades (L’art científic que m’agrada. 7: Piranesi), Mans comenta una sèrie de gravats de Piranesi (1720-1778), els Carceri d’invenzione, «setze gravats de 40 x 53 cm, fets entre 1745 i 1761, que representen arquitectures imaginàries colossals, torturades i complicades. Hi ha cadenes, escales que no porten enlloc, personatges foscos i poc caracteritzats que es confonen amb les parets…» Sembla que Piranesi es va inspirar en l’Infern de Dante per dur a terme aquests gravats, que, al seu torn, van inspirar les il·lustracions que va fer Gustave Doré de la Divina Comèdia. Victor Hugo va escriure que aquests gravats eren una expressió del «negre cervell de Piranesi».

Les nombroses escales que apareixen en els Carceri d’invenzione són l’element més inquietant d’un espai complicat i angoixós, precís i geomètric, com un malson. Una figuració de l’infern dantesc.