S’ha publicat «Un son profund. Dietari d’un curs de literatura universal»

S’acaba de publicar Un son profund. Dietari d’un curs de literatura universal. Ahir mateix va començar a distribuir-se per les llibreries. Culmina així un procés d’escriptura i d’edició que he anat contant en aquest bloc (vegeu Escriure «Un son profund», editar-lo i publicar-lo, Viena Edicions publicarà «Un son profund», Enviat el document word d’«Un son profund» a Viena Edicions i Corregint les proves d’impremta d’«Un son profund»).

Perquè us en feu una idea, us invite a llegir-ne la nota preliminar, en què explique la gestació i algunes de les característiques d’aquest dietari.Clicant aquest enllaç podeu llegir-ne també algunes pàgines. Ara la paraula la tenen els lectors.

nota preliminar a un son profund

A principis del curs 2009/2010 vaig començar a impartir en l’IES Lluís Vives de València l’assignatura de literatura universal, que s’acabava d’introduir com a optativa en segon de batxillerat. D’acord amb la programació fixada per una comissió que coordinava les tres universitats valencianes, en aquest curs s’hi havia d’oferir una panoràmica completa de la literatura universal, des de l’antiguitat —la Bíblia, els poemes homèrics, els grans poetes llatins i la tragèdia grega— fins a la narrativa del segle xx. Es tractava, evidentment, d’un temari massa extens, i tenia el perill de convertir-se en la pràctica en un catàleg d’autors i de períodes literaris. De tota manera, aquest enfocament estava corregit, en part, perquè la mateixa programació preveia que el curs s’havia de centrar en el comentari aprofundit de sis obres literàries. Concretament, Èdip rei de Sòfocles, l’Infern de Dante, Hamlet de Shakespeare, Madame Bovary de Flaubert, Les flors del mal de Baudelaire i La metamorfosi de Kafka.

Des del primer moment vaig intentar reduir al mínim imprescindible la informació històrica i contextual per dedicar la major part del temps a la lectura i comentari de les sis obres seleccionades, i també d’altres textos representatius de la literatura universal. La resposta dels alumnes, la seua implicació i col·laboració, va superar les meues previsions més optimistes.

A principis del curs següent vaig començar a publicar el bloc de la serp blanca amb el propòsit de dur un dietari públic d’aquest curs de literatura universal i també de les meues lectures i reflexions personals, sobretot de les que tenien una relació més estreta amb els textos llegits i comentats en l’aula.

Portar el bloc, que es va convertir per als meus alumnes en un reforç i un complement del curs, em va obligar a escriure, i a llegir d’una manera més intensa. L’estiu passat vaig començar a donar forma de llibre a tots els textos que havia publicat prèviament en la serp blanca: els vaig revisar i corregir, i em vaig esforçar perquè hi hagués un cert fil conductor.

Un son profund no és un manual d’història literària, sinó un itinerari per algunes de les obres i dels temes de la literatura universal.

Enric Iborra

València-Polinyà del Xúquer, juliol del 2013